La decisió ja és ferma i es plasmarà en un edicte que sortirà publicat dimecres vinent al BOPA. Per tant, la remuneració més baixa creixerà per sobre de la inflació. Si el càlcul d’IPC es confirma, més de dos punts. El 7%, ha remarcat la ministra de Presidència, Economia, Treball i habitatge, Conxita Marsol, quedarà molt per sobre de la pujada d’Espanya (4%) i permetrà seguir apropant l’objectiu de situar-se en el 60% del salari mitjà.
A partir de gener, doncs, qualsevol empresari que contractiu un treballador a jornada completa haurà de pagar un mínim de 1.376,27 euros mensuals. Marsol ha volgut destacar que “tenim la clara voluntat de complir el que marca la Carta Social Europea”.
L’anunci ha estat rebut de forma divergent entre les altres parts del CES. Per part de Gabriel Ubach, secretari general de la Unió Sindical, ha estat crític. “És insuficient en els lloguers estan a 1.500 euros i l’especulació tan alta”, ha apuntat. Per tant, al seu entendre, “hauria de pujar molt més”. Des de la Confederació Empresarial (CEA), el seu gerent, Iago Andreu, ha recordat que “des del 2016 està incrementant-se més que l’IPC” i ha admès que “potser és una mica massa intens”. Tot i això, la patronal no fa, almenys d’aquest tema, cap cavall de batalla: “ja està bé si s’ha decidit així”.
Pel que fa a la resta de sous, per ara, incògnita. Un cop constatat que no hi ha pacte entre sindicats i patronals, Govern ho fixarà per llei. Ara bé, vol intentar fer-ho de forma consensuada amb tots els grups parlamentaris. Per això, ja s’estan fent converses per intentar arribar a un acord, si més no, amb el màxim de forces possible. “Crec que hi ha una bona disposició”, ha indicat la ministra, tot explicant que aquesta mateixa setmana ja ha fet un primer contacte amb representants dels diferents partits.
Ha deixat clar que la futura llei “marcarà un increment, sobretot dels salaris més baixos”. També ha apuntat que es vol un sistema “més simplificat” que el de l’any passat. Fins i tot, fugint, si es pot, de graelles o, com a mínim, que sigui més senzilla. I cap detall més del que Govern té al cap, ja que, abans, ho vol compartir amb els grups del Consell General.
Malgrat el fracàs de les negociacions entre sindicats i patronals, Marsol ha volgut extreure el cantó positiu. “Tots han fet esforços i han apropat posicions. Hem estat molt a prop”, ha afirmat. Això, entén, suposa una bona base de cara al futur. “La voluntat hi és; l’any vinent ja començarem a treballar al gener”, ha explicat, a la vegada que ha reclamat a les dues parts que intentin “impulsar convenis sectorials, com a mínim, que evitin que Govern hagi d’intervenir més enllà del salari mínim”.
A prop, sí, o potser no. Perquè la diferència clau de les negociacions ha estat la tretzena paga. Els sindicats la consideren imprescindible per tancar un acord i la patronal, per ara, no ho accepta. Ubach s’ha mostrat molt crític amb aquesta postura. “S’intenta fer un tema tabú per part de la patronal, que no acaba d’entendre que cal avançar”, ha lamentat. De fet, ha assegurat que aplicar-la, lluny de perjudicar petites i mitjanes empreses, les afavoriria “perquè els treballadors hi farien més despesa”. Per això, ha denunciat que “l’empresariat no ha entès res” i s’ha demanat “com volem fer un acord amb Europa amb una patronal que no veu això”.
Des de la CEA, en canvi, es nega que la tretzena paga sigui un tabú. Andreu ha insistit que “el que nosaltres pensem és que Govern ha de limitar-se a fixar el salari mínim i la resta s’ha de fer via pactes entre les parts o amb convenis col·lectius”. Tot i això, ha recordat, enguany es va posar sobre la taula una proposta. Justament, aquesta és la clau de volta de la negativa a acceptar la proposta de l’USdA: el fet que aquesta implicava un compromís per quatre anys. “El nostre mandat era negociar pel 2024; fer compromisos a quatre anys vista era inassumible”, ha manifestat.
Comentaris (37)