Els casos que s’haurien donat els darrers temps estan majoritàriament centrats al tomb d’un empresari bolivià que alhora fa tasques de peó i que té una societat que es dedica a cercar personal per l’Amèrica Llatina. A diferència d’onades anteriors, on els principals damnificats eren peruans, en aquesta ocasió hi ha força més argentins i alguns bolivians. De forma més residual algun veneçolà i encara algun peruà. Del juliol cap aquí haurà importat no menys de deu obrers. I sembla evident que hi ha un acord tàcit, també en les condicions laborals que s’apliquen, amb les empreses andorranes per a les quals treballen. En aquests casos, sempre han estat majoritàriament dues de concretes.
L’empresari que els porta al Principat els fa tributar com a autònoms a l’Argentina -‘monotributo’- amb el compromís d’assumir ell les aportacions socials després d’un parell de mesos mínims que es necessiten però aparentment mai abona res
Un dels requisits que es demana als obrers -que solen ser contactats amb el boca-orella- per poder viatjar cap a Andorra -sovint amb contractes de sis o nou mesos, contractes fets a l’origen i molt deficients- és que cotitzin com a autònoms per poder-los ‘importar’ com si fossin empresaris per compte propi i així no haver d’acreditar anys d’experiència en el sector. Perquè a l’Argentina, per exemple, se sol treballar en negre i no es pot acreditar res de res. Però tampoc cotitzen com a autònoms o com allí es denomina, sota el format de ‘monotributo’.
L’empresari que els importa es compromet a fer les aportacions necessàries per a la cotització a l’origen, però com ha denunciat un dels operaris davant el departament de Treball, s’hauria descobert que, en realitat, no feia les cotitzacions. Era sols una excusa per tenir una acreditació inicial i poder portar cap a Andorra els treballadors que, una vegada són al país, es posen totalment a disposició de l’empresa andorrana per a la qual han estat seleccionats. Però els paga l’empresa importadora. I aquí es dona una irregularitat segur: els paguen en efectiu i a mà quan el codi de relacions laborals estableix que ha de ser a través d’un compte bancari.
En aquestes darreres ocasions, l’empresari recol·lector es compromet a abonar 11,50 euros per hora treballada. I els fixen una previsió de 55 euros setmanals, que també superaria el màxim establert fins i tot sumant-hi hores extra. El que s’ha denunciat davant inspecció de Treball és que les hores extraordinàries no es paguen com a tal i que es fan treballar els festius, “sense màquines per no fer soroll”. El compromís entre empresari importador i operari cercat en origen és que aquest darrer, del salari que se li aboni -els 11,50 euros per les hores que faci-, es faci càrrec de l’allotjament que li ofereix la pròpia empresa, de l’allotjament i del passatge.
“Si et queixes, el que fan és deixar-te sense allotjament perquè l’hagis d’assumir tu directament esperant que, d’aquesta manera, acabis marxant voluntàriament”
Aquest darrer concepte no es quantifica però sol acabar suposant per a l’operari una ‘reducció’ total d’uns 1.500 euros que s’aplica, habitualment, distribuïda en la primera i la segona mensualitats que reben. La manutenció pactada és de 50 euros setmanals per menjar i de 350 euros al mes per l’allotjament que, en aquests casos, o bé era en un pis que ostenta la pròpia empresa a Arinsal o en una pensió a l’avinguda Fiter i Rossell d’Escaldes. Hi va haver mesos que acabaven fent moltes menys hores del pactat i, per tant, cobrant molt menys, amb la qual cosa ja no els sortiria a compte el desplaçament.
Una de les anomalies que s’han denunciat a inspecció de Treball és que l’allotjament contempla una despesa que és la meitat del que costa una habitació de dos llits. I que hi ha hagut casos que, per culpa de l’empresa, que pel motiu que sigui no han tingut prou operaris, ha acabat imputant el cost total de la pensió a l’únic obrer que finalment ha ocupat tot l’espai perquè l’empresa no tenia cap altre obrer actiu en aquell moment. “I si et queixes, el que fan és deixar-te sense allotjament perquè l’hagis d’assumir tu directament esperant que, d’aquesta manera, acabis marxant voluntàriament”, com els afectats expliquen que ha passat en alguna ocasió.
Alguns dels denunciats expliquen que mai se’ls ha fet cap formació en seguretat i higiene en el treball i que no els ha facilitat l’empresa cap equip de protecció, que quan ha calgut, si ho han trobat necessari, s’han hagut de proveir ells mateixos. Alhora, mai no han passat cap revisió mèdica i tenen dubtes de si, en cas d’haver-ho necessitat, tindrien algun tipus de cobertura sanitària.
REGULARITZACIÓ
Els operaris denunciants, alguns dels quals han acabat marxant del país poc després d’elevar la queixa a Treball i en sentir-se defraudats d’Andorra i obtenir noves oportunitats ja sia al seu país d’origen o en altres llocs -l’empresa que subministra treballadors per a constructores andorranes, per exemple, hi ha ocasions que fa contractes per uns mesos al Principat i per altres mesos a Espanya-, han explicat que el responsable de la companyia ha advertit que està fent les coses malament.
“És evident que sap que està cometent irregularitats perquè ha anat cercant tots els operaris que encara queden a Andorra per oferir-los més diners o regularitzar la situació. Fer-los signar nous contractes, per exemple.” Hi ha hagut casos en què les noves condicions han fet calmar els ànims d’alguns dels treballadors. En d’altres ocasions, la paciència s’ha esgotat i el sorgiment de noves oportunitats han fet desistir el treballador. “Comparat del lloc on vinc d’Argentina, Andorra és d’allò més bonica. Però ja treballo per poder menjar i per poder donar de menjar els meus fills”, ha conclòs un dels afectats.
Comentaris (3)