Tal com va poder comprovar Altaveu, no és senzill que aquests treballadors vulguin explicar el que estan vivint. “Molts no ens volen donar gaire informació perquè tenen por a perdre la seva feina”, explica el president de l’Associació de Residents Peruans, que posa en relleu, justament, que l’increment de subcontractacions ha tingut un efecte directe en la comunitat.
De ser aproximadament uns 200 abans de la pandèmia, ara arriben els 800. I molts d’ells, justament, han arribat al país sota aquesta polèmica fórmula, ja que, fins ara amb la conformitat d’un Govern que entén que els contractes signats al seu país estan per sobre de la legislació andorrana, les condicions laborals queden molt per sota de les dels nacionals o residents.
En algun cas, massa, com posa en relleu Castillo, que no dubta a qualificar-les “d’inhumanes”. Així, pel poc que han pogut saber en les converses amb els seus compatriotes, “són pèssimes”. Fins i tot, apunta, hi ha casos en els quals “se’ls fa anar malalts”. I, a més, es lamenta que “no tenen dret a res”. Per exemple, ha apuntat que “hi ha gent a la qual se’ls obliga a treballar amb el peu malament”. I això, cal no oblidar-ho, a un sector com la construcció.
Encara inquieta més, admet el president de l’associació, el fet que des de l’executiu s’entengui que no es pot fer res. “Sentim frustració, perquè són compatriotes que han vingut a buscar unes millors condicions de vida, la mateixa idea per la qual nosaltres vam sortir del nostre país fa més de vint anys”, ha comentat Castillo, que no entén que “a un país com Andorra estigui succeint això”.