Des de la formació s’ha volgut deixar clar que la major part de les esmenes -un total d’onze- tenen un objectiu clar: reforçar la protecció de la ciutadania sobretot davant els problemes que pot generar el joc. Per això, defensen que molts dels canvis es proposen després de treballar-los directament amb les associacions de familiars afectats per patologies mentals. “Creiem que són perfectament acceptables. No les fem perquè ho pensem un dia en aixecar-nos sinó perquè les hem treballat amb aquestes entitats. Si no les accepten, no només ens ho hauran d’explicar a nosaltres, sinó també a elles”, ha comentat el conseller general socialdemòcrata Pere Baró.
Així, la formació considera necessari que la llei fixi de forma més clara com s’ha de “prestar l’atenció als grups de risc”, més enllà de la referència que ja fa el text. Per exemple, es remarca que els operadors de joc hauran de tenir “mecanismes i protocols” que ajudin a detectar comportaments de risc entre els seus clients. Aquests també podran ser desenvolupats des del Consell del Joc. També consideren necessari que el telèfon d’informació i assistència, que en la llei inicial té un cost de trucada local, sigui gratuït.
Una altra proposta que es fa és canviar la composició del CRAJ per incorporar un representant escollit per les associacions de salut mental. Aquest hi seria de forma “permanent” per aportar la visió del col·lectiu a l’hora de prendre decisions. A la vegada, es vol que el càrrec de secretari sigui escollit per votació entre tots els integrants de l’organisme i no designat pel president. “És una qüestió de democràcia i de pluralitat”, ha defensat la consellera general Susanna Vela.
La formació també considera fora de lloc la rebaixa (important) de les sancions que estableix el nou projecte de llei. Per això, una altra de les esmenes persegueix canviar el text i retornar a les actuals multes.” No entenem la rebaixa i no s’ha justificat. Cal que les multes siguin dissuasives”, ha manifestat Vela. A banda, es vol que els diners que acabin cobrant-se tinguin “un caràcter finalista”. Concretament, destinar-lo “a la Unitat de Conductes Addictives” o a altres programes similars.
Un altre canvi proposat fa referència a la publicitat que puguin fer establiments de joc com ara bingos o el mateix casino. Si prospera l’esmena presentada pel PS, “les comunicacions comercials hauran de ser validades pel Consell Regulador Andorrà del Joc, seguint uns paràmetres comuns a totes les comunicacions referides al joc”.
MALS AUGURIS PEL PACTE DE SALUT
El PS ha presentat aquestes esmenes l’endemà que Govern signés amb diferents actors el Pacte Nacional per la reforma sanitari, un document al qual la formació ha optat per no sumar-se. “No pensem que sigui realment un pacte d’Estat”, ha apuntat Vela. Per això, ha assegurat que “no li auguro un bon final”, ja que “no és un pla d’estat per saber quin sistema sanitari volem al nostre país”.