La proposta que hi ha damunt la taula -i que parteix, com ja es va anunciar, d’un increment del 7% del salari mínim fins a quedar fixat en 1.376,27 euros per al 2024- no preveu ni tretzena paga (o, almenys, els representants del Govern no n’han parlat amb els seus homòlegs dels grups parlamentaris que els fan costat) i tampoc que hi hagi cap mena d’increment més enllà dels salaris que estiguin per sobre dels 2.380 euros, encara que algunes veus internes, dins mateix de Demòcrates, sí que haurien demanat d’estudiar algun tipus d’augment.
L’any passat, per aquest 2023 que deixem enrere, es va establir un escalat que alguns consideren que es podria replicar amb els percentatges que es consideri escaient. La majoria, però, fins i tot d’altres grups parlamentaris, consideren que s’han de trobar fórmules o mecanismes molt més clars i més senzills, sobretot, en relació amb la seva aplicació, que per aquest any ha estat força complicat per a aquelles empreses que han optat per seguir fil per randa els increments fixats per llei.
Cert és que qualsevol increment que es proposi serà de mínims. I que les empreses podran fer puges superiors. Qualsevol puja, quedi clar, una vegada aprovada, tindrà efectes retroactius. És a dir, caldrà aplicar-la, s’aprovi quan s’aprovi, des de l’1 de gener. La voluntat governamental és aconseguir un consens parlamentari en matèria de política salarial. I si no hi ha consens, com a mínim que se sumin a la proposta final el màxim de grups.
Les fonts consultades han assegurat que més enllà de qualsevol proposta que estigui sobre la taula, el cap de Govern, Xavier Espot, té previst anunciar o, com a mínim, donar força pistes de com quedarà tot plegat durant el discurs de Cap d’Any que s’emetrà diumenge a la nit pels mitjans públics de ràdio i de televisió.
Comentaris (19)