El document ‘Andorra, casa teva. Pla pel dret a l’habitatge’ va ser encarregat per Govern i el té des del 2023. Va anar a càrrec de l’empresa Celobert Arquitectura. En la seva segona part, presenta un possible “pla d’acció” per abordar la crisi del mercat immobiliari amb mesures en diferents àmbits. I un d’ells és el que es defineix com a “una millora de la fiscalitat del lloguer”. En aquest apartat, es proposen diferents mesures en aquest àmbit, incloent-hi les que han de permetre “incentivar la generació d’habitatge de lloguer, a partir de promoció d’obra nova amb aquesta finalitat o de la transformació d’edificis existents”.
La proposta també incloïa altres propostes ja no tan vinculades a la construcció, com ara bonificacions en l’impost sobre els rendiments arrendataris i una deducció que permetés desgravar el que es paga en lloguer a l’hora de fer la declaració de l’IRPF
Per tant, i tenint en compte que fonts del Govern admeten que el pla és una mena de guia que s’està seguint en gran part -fins i tot amb algunes accions que ja s’estan tirant endavant-, és força probable que algunes de les mesures que inclourà el futur programa siguin si no les mateixes, sí força similars a les que defensa el document. Aquestes tindrien l’objectiu de “fer més rendibles les actuacions amb aquesta finalitat [crear pisos de lloguer] que aquelles destinades a la compra, alhora que redueixen les despeses inicials de la construcció”.
Per això, el pla proposava “avaluar els imports dels impostos i les taxes comunals”. També s’entenia necessari que els incentius siguin variables en funció del preu de lloguer que s’estableixi. La idea era actuar sobre diferents figures. Entre elles, l’impost de la construcció.
Sobre aquest, es recordava que “és el principal impost que grava la promoció”. Per això, es considerava que calia “estudiar la seva reducció en cas que la promoció es destini a lloguer per un temps mínim de 15 anys”. Aquesta bonificació s’establiria amb dos nivells: un entorn el 30% en cas de qualsevol promoció de lloguer i un altre sobre el 60% si s’estableix un preu assequible.
Per altra banda, també es recomanava actuar amb les taxes de les llicències urbanístiques. En aquest punt, es proposava establir un tipus diferenciat si els pisos resultants de la promoció es destinaven a ser arrendats, especialment si es feia a un preu assequible. També es demanava un termini mínim de 15 anys i que la bonificació fos més intensa en cas d’exigir una renda per sota de la del mercat.
A banda, una tercera proposta era que s’avalués “la possibilitat de recuperar llicències d’obres que hagin caducat”. En aquest cas, sempre que els pisos que s’acabin construint es destinin “de forma íntegra” al lloguer assequible. També seria una condició que el projecte s’adeqüi al planejament actual.
ALTRES MESURES FISCALS
Caldrà veure si, com sembla, Govern acaba incorporant una idea similar a la futura llei que estableixi el programa d’incentius. Més enllà d’aquests impostos, però, el pla pel dret a l’habitatge també donava idees sobre altres figures impositives. Així, es proposava fer bonificacions en l’impost de rendiments arrendataris, que depèn dels comuns, que podrien arribar fins al 100%, en cas de fixar preus accessibles, especialment per a col·lectius com poden ser els joves.
Paral·lelament, també s’entenia interessant actuar sobre l’IRPF. En aquest sentit, es recordava que, actualment, no hi ha una deducció vinculada al lloguer -en canvi, sí que hi ha una per a la compra que, de fet, s’ha incrementat de forma notable amb la llei òmnibus-. Per això, s’indicava que calia “estudiar desgravacions que es trobin vinculades als ingressos de les persones que resideixen a l’habitatge”.
Comentaris (9)