Així es pot comprovar en l’esborrany del text resultant del treball fet a la comissió d’Economia del Consell General, ara pendent de fer les correccions necessàries per ser votat a inicis de març pel ple. Una de les parts més importants del projecte legislatiu era la modificació de tot el que es referia a la inversió estrangera i, especialment, a la que es faci en l’àmbit immobiliari.
El text ja indica que es considera preu assequible “la renda de lloguer igual o inferior a l’aprovada anualment pel Govern per al parc públic d’habitatges” tot tenint en compte les dades del fitxer de contractes d’arrendament i el fet que no pot suposar el 35% dels ingressos d’una llar
Així, en l’apartat 5 de l’article 9 es posava en relleu que “es prohibeix la inversió estrangera que tingui per objecte la promoció immobiliària, entesa aquesta darrera com l’adquisició i/o construcció d’immobles amb la finalitat de comercialitzar-los”. La llei original ja obria la porta a fer una excepció a aquests projectes que “es destinen a l’arrendament d’habitatges per a residència habitual o permanent”. La comissió, però, ha modulat el redactat final incloent-hi nous requisits. Així, s’afegeix que el destí ha de ser “íntegrament” per llogar, tal com demanava Concòrdia.
A banda, s’ha arribat a un acord per incorporar propostes de Demòcrates i el PS. Caldrà que com a mínim un 50% de la promoció es destini a lloguer a “preu assequible” per un termini mínim de 10 anys. En aquest sentit, el text també indica que es considera preu assequible “la renda de lloguer igual o inferior a l’aprovada anualment pel Govern per al parc públic d’habitatges” tot tenint en compte les dades del fitxer de contractes d’arrendament i el fet que no pot suposar el 35% dels ingressos d’una llar. A banda, la llei també modificarà la regulació sobre l’impost a la inversió estrangera immobiliària per incloure aquest concepte -el de preu assequible- a les promocions que es poden beneficiar de les bonificacions previstes en cas que els pisos surtin al mercat de lloguer.
El text final inclourà una altra excepció per a la limitació de promocions immobiliàries estrangeres. En aquest cas, via l’esmena que va presentar Demòcrates. Així, al mateix article 9 s’incorpora un nou apartat: “També queden excloses de la prohibició (...) les promocions immobiliàries situades en parròquies que hagin dut a terme una revisió del seu pla d’ordenació i urbanisme per adaptar-lo a les conclusions de l’estudi de capacitat de càrrega màxima parroquial que garanteixi un desenvolupament sostenible”.
Tot i això, via disposició transitòria, la llei deixarà clar que aquelles promocions que tinguessin llicència de construcció abans de l’entrada en vigor de la llei no queden afectades pel text sinó per “la legislació en vigor al moment d’obtenir l’autorització”. D’aquesta forma, aquells projectes ja en marxa no queden aturats. A banda, pel que fa a aquelles inversions estrangeres directes que s’hagin materialitzat en l’any anterior a l’entrada en vigor per part de persones jurídiques que tenen com a objecte la promoció immobiliària disposen d’un termini de 12 mesos i no pas de 6 com inicialment fixava el text per tramitar una sol·licitud d’autorització de l’operació.
Pel que fa a altres limitacions, s’incrementen el nombre de places d’aparcament que poden comprar les persones físiques de tres a sis i també se’ls permetrà adquirir “una unitat o parcel·lació cúbica sempre que sigui per destinar-la al desplegament d’una activitat mercantil per compte propi”. En el cas dels estrangers residents -i que no puguin acreditar que han viscut al país tres dels darrers deu anys- sí que es permetrà adquirir “els habitatges que es destinen a arrendament per a residència habitual i permanent a preu assequible i sempre que (...) es mantingui un mínim de deu anys”.
Tal com va explicar Altaveu, la llei també incrementa el percentatge de participació forana per considerar una empresa com a estrangera: del 25% al 50%. A la vegada, s’ha introduït nous suposis d’inversió no autoritzable, com l’àmbit de “la seguretat alimentària, l’accés a fonts d’energia o matèries primeres, l’accés -o la capacitat de controlar informació sensible, en particular dades personals o el mercat de treball i de l’habitatge”.
Comentaris (14)