Al Consell General hi ha a tràmit, ara mateix, dos projectes legislatius que han de regular aquest àmbit laboral. Per un costat, la modificació de la llei d’exercici de professions titulades i de col·legis professionals. Per l’altre, la de professions titulades de salut. En tots dos casos, els textos originals de Govern estableixen una obligació d’acreditar el nivell B2 de català, però no pas per aquelles persones que ja exerceixen al país. Només s’exigeix per als que vinguin a Andorra a partir de la seva entrada en vigor.
Per al PS, cal anar més enllà. Per això, a tots dos textos han presentat una esmena en la qual s’incorpora que els professionals ja instal·lats al país també han de tenir aquest nivell de català i que disposen de dos anys de termini per demostrar-ho. En el cas de la llei de professions de salut, ja s’està treballant en comissió i des de la majoria ja s’ha deixat clar que no es pensa acceptar la proposta. La consellera Judith Salazar ha lamentat aquesta postura.
“El que no pot ser és que tots ens omplim la boca parlant del català al Consell i després no ho apliquem. No pot ser que es digui una cosa i que, després, en comissió no s’aprovi una esmena com la que proposem. Fam grans dissertacions del que ens preocupa la nostra llengua i després no ho apliquem”, ha denunciat.
La formació vol aprofitar la tramitació de la llei per acotar les autoritzacions per a treball fronterer: volen que es limitin a aquelles persones que resideixen en un radi de 100 quilòmetres
Malgrat ja tenir clar que no prosperarà, la formació també ha presentat la mateixa esmena al text que regula els professionals liberals. En aquest sentit, la també consellera general Susanna Vela ha lamentat que, fins ara, “s’estan incomplint diferents articles de la llei del català” i que, si no s’accepta, es crearà “un greuge comparatiu entre els professionals que ja exerceixen i els que vinguin ara”. A més, s’alerta que “davant la Unió Europea serà més complicat defensar aquest requisit”.
La parlamentària escaldenca ha denunciat que “no hi ha voluntat política” per fer aplicar correctament la legislació en matèria de llengua. I ha criticat que “els motius i les justificacions que se’ns han donat per justificar el ‘no’ a l’esmena no són seriosos ni són sustentades per cap dada concreta, com ara el nombre de professionals que s’haurien de treure el títol B2 o la dificultat per fer-ho”.
Català a banda, el grup també ha presentat set esmenes més al projecte legislatiu. Entre elles, una altra que vol acotar els permisos de treball per a fronterers, siguin per a professionals liberals siguin per a assalariats. Es considera que, actualment, “algunes autoritzacions s’estan estirant massa” i, per això, es proposa que calgui residir en un radi de cent quilòmetres per tenir accés a aquesta condició.
La resta de propostes de modificació segueixen algunes de les demandes fetes pels mateixos col·legis professionals i que, com ha remarcat Salazar, “compartim”. És el cas d’exigir que calgui acreditar tenir la titulació corresponent per optar a un permís temporal -per aquelles feines de menys de 30 dies de durada- o d’incloure que, de forma consultiva, les entitats puguin indicar a Govern quina entenen que ha de ser la ràtio correcta entre professionals d’un àmbit i població.