És cert que aquest dimecres, el president de l’Agia, Gerard Casellas, va participar en una de les taules rodones del Simposi Internacional de Màrqueting d’Andorra (SIMA), centrat precisament en l’acord d’associació i no es va mostrat especialment preocupat per les conseqüències que pugui suposar. Ara bé, molts altres professionals sí que veuen amb més neguit una possible arribada de molts més professionals de l’àmbit immobiliari que temen que podria traduir-se amb pèrdues dels actuals llocs de treball.
L’informe, al qual ha tingut accés l’Altaveu, és una actualització de l’anàlisi que ja es va fer el 2021 gràcies a la publicació el passat mes de maig del text íntegre de l’acord entre Andorra i la UE, i se centra en les dues llibertats que resulten rellevants en l’àmbit de les activitats professionals: la llibertat d’establiment i la lliure prestació de serveis. El document recorda que aquests disposicions imposen “l’eliminació de restriccions que afectin les activitats exercides amb caràcter permanent i estable o de manera temporal, puntual o esporàdica, respectivament, pels nacionals d’un Estat membre de la UE al territori d’un altre Estat membre”. Així, qualsevol normativa d’un Estat membre que afecti les condicions d’accés o exercici d’una professió és susceptible de considerar-se una restricció a les llibertats fonamentals referides. I aquest supòsit és el que s’aplicaria a un Estat tercer com Andorra en el moment d’entrar en vigor l’acord d’associació.
També es deixa clar que cal un examen ad hoc de cada cas concret, amb l’eventual justificació de la mesura i amb la impugnació prèvia de la normativa en qüestió davant dels tribunals
Hi ha possibilitat d’establir excepcions? Sí, però complint una sèrie de condicions. La normativa nacional s’ha d’aplicar no pot ser discriminatòria per la nacionalitat o residència del professional que presta els serveis, s’ha de fonamentar en la salvaguarda d’un interès públic “prou justificat i diferent de la regulació econòmica d’un determinat sector” i la condició per a l’accés o exercici de la professió ha de ser “necessària i proporcionada” pel compliment de l’objectiu d’interès públic adduït. Si no es compleixen totes aquestes condicions, la norma pot arribar a considerar-se incompatible amb les llibertats fonamentals del mercat interior.
Ara bé, també es deixa clar que cal un examen ad hoc de cada cas concret, amb l’eventual justificació de la mesura i amb la impugnació prèvia de la normativa en qüestió davant dels tribunals. Per tot plegat, s’adverteix que la regulació actual d’accés i exercici de la professió d’agent o gestor immobiliari a Andorra “es podria arribar a considerar incompatible” amb les llibertats fonamentals. Tot i així també s’adverteix que certes condicions podrien arribar a gaudir de cobertura jurídica si s’associen a la protecció d’interessos generals. En tot cas, el que queda clar és que l’acord no contempla cap mesura específica aplicable al sector que suposi una excepció en l’aplicació de les disposicions comunitàries.
Segons el text publicat, doncs, més enllà de les previsions quant a les quotes de residència i la suspensió temporal de l’aplicació de l’acord per un període de tres anys des de la seva entrada en vigor, no s’hi detecten altres previsions específiques que limitin l’aplicació de les llibertats fonamentals del mercat interior al país.
Si s’optés per posar limitacions, sempre justificades per raons imperioses d’interès general, que s’apliquin de manera no discriminatòria i siguin necessàries i proporcionades, els autors de l’informe reconeixen que no poden avançar la conclusió sobre la validesa d’aquestes. Hi ha jurisprudència que pot orientar, però com s’ha dit, l’anàlisi s’ha de fer de forma individualitzada i seria el Tribunal de Justícia de la UE qui tindria l’última paraula.
Vistes les conclusions, alguns dels professionals consultats consideren que el fet de reduir les restriccions pot comportar que l’Administració pugui exercir un menor control sobre el sector, permeten l’entrada de molts més professionals. Això suposaria que l’Administració també hauria de tenir molts més recursos per supervisar el sector, sinó hi veuen risc de descontrol amb possibilitat d’un increment de pràctiques poc adequades i que redueixin les garanties pel consumidor.