En una resposta parlamentària a preguntes del conseller general de Concòrdia, Marcos Monteagudo, el Govern va donar les primeres dades sobre el funcionament de la figura tributària que grava les operacions immobiliàries que fan els no residents. L’objectiu, justament, era frenar-les. En sis mesos, des del 29 de febrer, quan va entrar en vigor, fins al 31 d’agost, s’han recaptat 6,5 milions. La previsió inicial, en canvi, apuntava a cinc milions per a tot un exercici. Per tant, s’està molt per sobre.
Els grups parlamentaris i el conseller no adscrit Víctor Pintos, representant de Liberals, coincideixen en un fet: això evidencia que aquestes operacions no s’han frenat tant com es voldria. A partir d’aquí, és on comencen les discrepàncies.
Des de Concòrdia, Pol Bartolomé recorda que “quan es va plantejar la mesura, ja vam alertar que si no es feia amb un gravamen prou alt, simplement es produiria un increment de preus del mercat”. I, afirma, així ha estat: “No han parat de créixer i, en canvi, no s’ha frenat l’arribada de capital especulatiu”. Per tant, avisa, “la gent té encara més dificultats per accedir a un pis”, en part perquè es va implementar un “impost no gaire ambiciós”.
El parlamentari considera que “és un aspecte negatiu haver incrementat la recaptació” i remarca que “l’objectiu no pot ser ingressar més sinó resoldre la crisi de l’habitatge”. Al seu entendre, “seria millor no rebre ni un euro si amb això garantim que els ciutadans puguin accedir a un habitatge digne”. També avança que “farem esmenes a la llei òmnibus” i que, entre elles, “proposarem un increment substancial del tipus impositiu”.
En una línia similar s’expressa des del grup socialdemòcrata Pere Baró, que hi veu “un cop més la manca de previsió, projecte i ceguesa política” de la majoria demòcrata. “Ja els vam dir que no seria suficient perquè no vinguessin els inversors i es demostra que així ha estat”, manifesta el conseller general, per a qui “el problema és que la ciutadania continua patint i ells fan propostes pensant a posar més diners a la caixa”.
Baró deixa clar que tal com està l’impost “no frena res”, ja que “el tipus que han posat és ridícul”. Per això, “caldrà apujar-lo” perquè “cal una taxa que realment freni la inversió estrangera immobiliària; la que hi ha ara no ha servit per res”.
Per la seva banda, Monteagudo, autor de la pregunta que ha servit perquè Govern reveli les dades, té clar que la xifra “no es pot valorar positivament”, ja que “si bé des del punt de vista de la recaptació és favorable”, en canvi, “no s’ha desincentivat l’especulació en l’àmbit de l’adquisició d’immobles que era l’objectiu de l’impost”. I el que queda clar és que “els números evidencien que no s’ha frenat”, potser perquè “el tipus impositiu, comparat amb el que tenen als seus països d’origen, és baixa i, per tant, l’operació la continuen fent igualment”. En aquest sentit, entén que amb la llei òmnibus “està la possibilitat d’apujar-lo”.
El conseller de Liberals, Víctor Pintos, també posa en relleu que l’impost no ha aconseguit “res” de cara a “l’efecte dissuasiu que es pretenia”. Admet que podria ser per diferents causes. “No sé si les previsions van ser extremadament conservadores o si sense haver-lo implementat les inversions haurien estat superiors”. Ara bé, també deixa clar que, en aquest moment, no és partidari de tocar els tipus. “Totes les mesures s’han d’estudiar bé. No es poden anar fent pedaços en matèria legislativa perquè això crear una gran inseguretat jurídica i ens dona una falta de credibilitat davant de la societat civil important”, ha apuntat. Entén que “ens crearia un conflicte reputacional vinculat a la inseguretat jurídica”.
Des de Demòcrates -com s’ha dit, Ciutadans Compromesos ha preferit no fer valoracions-, el seu president, Jordi Jordana, prefereix treure ferro a la situació. En primer lloc, apunta que “Govern ja va dir que el càlcul de cinc milions en un any era molt prudent” però admet que “hi ha un efecte positiu que és que s’ingressa més, i un altre no tant”. Sobre el primer punt, el parlamentari canillenc posa en relleu que “la recaptació també serveix per fer mesures per a l’habitatge”.
Jordana també demana que cal analitzar les dades més acuradament. Entén que “alguns ingressos poden respondre a operacions que ja estaven previstes i que s’han materialitzat ara” i que també caldria veure “si totes elles són especulatives”. Admet, però, que “l’impost sembla que no ha tingut la incidència que hauria de tenir”. I, per això, també posa el focus sobre la llei òmnibus ara a tràmit. “Volem que hi hagi un creixement ordenat i el text planteja limitacions importants i no només en aquest vessant de la inversió sinó també en altres, com ara pisos turístics o immigració”, recorda.
Comentaris (1)