Novament, doncs, el focus se situa sobre aquesta empresa peruana, que acumula múltiples queixes de treballadors. Per ara, però, poques havien arribat a Inspecció de Treball. En alguns casos, per desconeixement de com s’ha d’actuar. En altres, però, per haver rebut, afirmen, amenaces directament des dels responsables de la societat. Aquesta, com s’ha dit, porta operaris des del seu país via una de les possibilitats que dona la normativa andorrana i els cedeix a l’andorrana EMT, que treballa tant a obres del sector privat com el públic.
En aquest cas, la denúncia tindrà nom i cognom: Ángel Asunción. Va arribar al país al febrer, però no va signar contracte fins a l’abril. Des de llavors, han estat dos mesos i mig de feina. La sorpresa, però, arribava a final de mes. El seu contracte laboral -cal recordar, presentat com a requisit a Immigració per obtenir la preceptiva autorització de treballa- estableix un salari de 1.450 euros bruts per quaranta hores setmanals, tot i que al llarg d’aquestes setmanes gairebé sempre han arribat a les 50. Aquestes deu extra les han cobrat a dotze euros bruts.
Per tant, a final de cada mes treballat, el que ha percebut en compte que ha estat una quantitat superior. El contracte signat a l’abril estableix en el seu punt 1 que “l’empresa està obligada (...) a proporcionar al treballador allotjament en un hotel amb habitacions compartides, àrees comunes i ús d’utensilis per digerir els refrigeris (...) i proporcionar (...) tres menjars principals, que són l’esmorzar, dinar i sopar [el text original en castellà parla de desayuno, almuerzo y cena] o (...)” o en el seu defecte els aliments perquè cada empleat pugui sopar. Per això, la sorpresa arribava quan un responsable de Casyre, un cop cobrada la nòmina, els exigia que tornessin, en metàl·lic, part del sou, al·legant que, justament, servia per sufragar el cost de l’hotel i del menjar.
Segons ha explicat a Altaveu, el primer mes li van demanar 635 euros. Ja el passat divendres, la xifra ascendia a 950. Davant d’això, es va plantar i va dir que no havia de pagar res. Diumenge al matí l’empresa li va enviar un correu on se li comunicava l’acomiadament no causal i que dilluns ja havia de signar els papers i marxar del país. Tenia un autobús al migdia i dos bitllets d’avió (un de Barcelona a Madrid al vespre i un de la capital espanyola a Lima ja prop de la mitjanit).
L’Ángel admet que durant el diumenge no va mirar el correu i relata que dilluns, quan anava a agafar el vehicle amb què se’ls transporta a les diferents obres, va ser quan es va assabentar de l’acomiadament. I, també, de la intenció de Casyre d’enviar-lo ràpidament cap al seu país d’origen. De fet, ja se’l va fer fora també directament de l’hotel. “No vaig voler signar res”, ha comentat. El que sí que va fer va ser anar a Inspecció de Treball. Volia presentar una denúncia pel que considera que són abusos laborals.
Dilluns, però, no va ser possible. Qui el va atendre li va indicar que calia cita prèvia. I, per tant, no va poder fer l’acció. Espera poder presentar la denúncia aquest migdia. Assegura, de fet, que la seva intenció és “arribar fins al final”.