Però quan un grup de professionals de farmàcia es va assabentar de la situació, es va recollir el suport de fins un 30% dels col·legiats per tal de posar sobre la taula de l’assemblea del col·lectiu el debat d’aquesta qüestió. I al setembre s’analitzarà què és el més convenient per al conjunt del col·lectiu quant a criteris. Només el poblacional o la doble vara: volum de veïns i distància entre locals, que en algun reglament actualment vigent ja es contemplava però es feia de més i de menys.
El neguit, han explicat fonts del sector, s’esdevé a partir del moment que els preus dels lloguers, també dels locals comercials, són tan elevats. “Si et veus obligat a canviar de local i intentes trobar una cosa assumible en la mateixa zona on has estat ubicat fins aquest moment et pots trobar que acabis anant a parar al costat d’alguna altra farmàcia. Si s’estableix el criteri de la distància, et pots trobar que no n’autoritzin l’establiment”, han indicat les fonts consultades.
El doble criteri ja estava molt avançat per ser inclòs en la llei de planificació farmacèutica. Fins que un grup força nombrós s’ha plantat i ha exigit que només es tingui en compte la densitat poblacional. En aquest sentit, les fonts consultades han explicat que ja es va donar un cas que una farmàcia va haver de canviar de local perquè no podia assumir el preu que li demanaven els propietaris de l’immoble on estava ubicat. Si el doble criteri hagués estat una exigència, els farmacèutics en qüestió no s’haurien pogut establir on finalment es van establir.
I veient les poques farmàcies que hi ha amb local propi i observant com els increments dels lloguers no s’aturen, hi ha el convenciment, almenys entre un grup cada cop més important de professionals de farmàcia, que “és un problema que podem tenir tots” i, per tant, cal treballar perquè els criteris siguin el menys restrictius possibles o, com a mínim, que puguin posar en risc com menys negocis millor.