La moratòria frena l’adquisició d’immobles per part d’estrangers però no el valor de les inversions

El nombre d’operacions va caure un 14% (de 500 el 2022 a només 429 el 2023), però l’import desemborsat va pujar més d’un 40%, fins a 256,6 milions

Cartell d'una promoció immobiliària. ARXIU

Durant el 2023, l’arribada d’inversió estrangera va patir una nova frenada. Va caure un 28,9%, sumant un segon exercici de davallada. Aquesta caiguda, però, no va ser homogènia sinó que difereix segons l’àmbit. I, pel que fa a la compra d’immobles, almenys si es té en compte l’import que representa, va créixer. Malgrat la moratòria en vigor des del setembre, les operacions van incrementar-se, en valor, un 40%. Des del 2012, el valor acumulat supera els 1.388 milions.

Així es constata amb les dades fetes públiques aquest dijous des del departament d’Estadística. Pel que fa a les inversions immobiliàries, Govern va registrar un total de 429 operacions, 71 menys que el 2022. Menys transaccions, sí, però d’un import superior. El valor declarat d’aquestes compravendes va ascendir a 256,6 milions. En comparació amb els 192,9 del 2022, això representa un increment del 40,3%.

Això fa que la mitjana d’import per operació se situï en 598.129 euros. Suposa un salt considerable en comparació a la dada del 2022, que era de 365.844 euros. Des de l’entrada en vigor de la Llei d’inversió estrangera, el 2012, les adquisicions per part d’estrangers han estat 4.956 per un valor total de 1.388,3 milions d’euros. La mitjana és de 280.000 euros per cada operació.

Cal tenir en compte que, des de finals de setembre, estava vigent la moratòria a la compra d’immobles per part d’estrangers. Això es nota en el nombre d’operacions -com s’ha dit, 71 menys que el 2022-, però no pas en el volum de diners.

Pel que fa a les dades globals d’inversió estrangera, les dades evidencien que l’any passat les sol·licituds es van frenar. D’aquesta forma, es trenca la tendència dels últims exercicis. Entre 2019 i 2022 les peticions havien anat en augment i, en canvi, ara cauen. Passen de 1.251 a 1.012.

I també davalla l’import que representen aquestes operacions. El 2022 era de 396 milions -el que ja representava una caiguda en comparació al 2021-. L’any passat encara va baixar més: fins a 281,44. El principal motiu de la davallada es troba en dos àmbits. Un, la prestació de serveis (de 153,8 milions el 2022 a només 78,6 el 2023). L’altre, la promoció immobiliària i la construcció, que passa de 96,34 a 49,3. Això suposa una caiguda del 48,9%.

De les 1.012 sol·licituds, durant el 2023 se’n van atorgar 945, mentre que en 21 casos es va denegar. 12 més es troben en curs i 34  van caducar sense que arribessin a completar el tràmit. En import, això suposa 254,63 milions. Sumats als anys anteriors, des del 2012, any d’entrada en vigor de la Llei d’inversió estrangera, això suposa que s’han acceptat propostes per valor de 2.599,6 milions. D’aquesta xifra, però, s’ha acabat formalitzant un import inferior: 2.092,6.

Pel que fa al país d’origen, Espanya lidera el rànquing amb un total de 3.141 peticions en aquest període, de les quals 317 el 2023. També va primera en import: 788 milions. En segona posició hi ha França (1.745 sol·licituds i 295 milions). En valor, el tercer país seria Luxembug, amb un valor total de 123,46 milions.