Urgell s’ha referit a aquesta qüestió durant la presentació de la segona edició de l’Andorra Economic Forum que es farà el 9 i el 10 de novembre al Principat i que pretén ser un referent almenys al sud d’Europa en matèria de fòrums econòmics, atracció de talent i ús de les noves tecnologies en l’economia. Així ho han explicat l’esmentat director d’Abast, que organitza el simposi que pretén ser, també, esquer de turisme de congressos d’alt nivell, i el director de Negoci Andorra de MoraBanc, Xavier Riestra. L’entitat bancària esdevé enguany el principal patrocinador del fòrum, que tindrà l’economista Juan Ramon Rallo de conferenciat estel·lar. Entre la resta de ponents, també hi ha un nom conegut pel seu pas per la política espanyola, Iván Espinosa de los Monteros, qui va ser diputat (i portaveu del grup parlamentari) al Congrés per la formació d’extra dreta Vox, partit que va abandonar l’agost del 2023. Els acompanyaran Rubén Manso, que també és exdiputat de Vox, Marcos de Quinto que va ser diputat de Ciutadans, i l’economista Daniel Lacalle.
Tant Urgell com Riestra han elogiat les bondats del congrés i la voluntat de convertir-lo en un gran referent. En un simposi que tingui “un impacte rellevant”. Que enguany siguin dos dies en lloc d’un també és degut al fet que es vol tenir més temps per al ‘networking’, atenent al fet que de la primera edició, segons el director d’Abast, n’han sorgit diverses ‘start-ups’ més producte dels contactes post congrés que no de les conferències pròpiament dites. Tot plegat, i en això hi ha posat l’accent Riestra, ha de contribuir a “construir un teixit empresarial més innovador” al país, acompanyant aquest teixit a fer el pas de la banca tradicional, que no obstant continua sent majoritària, a la digital.
L’Andorra Economic Forum, el 9 i 10 de novembre, pretén esdevenir un simposi de referència com a mínim al sud d’Europa en matèria de talent, economia i negoci digital
El director de Negoci Andorra de MoraBanc s’ha aventurar a dir que en un període d’entre cinc o deu anys la banca al Principat, i al seu costat les empreses que hi treballen, hauran experimentat una gran transformació. De fet, Riestra ha posat de relleu alguns dels productes que ofereix l’entitat de la qual és directiu -com la custòdia d’actius digitals- alhora que ha remarcat el fet que cada dia són més els nous mitjans de pagament que es posen a disposició dels usuaris, dels consumidors. “No ens podem no obrir a aquesta realitat”, a les operatives del món digital on, si hi ha fraus, que hi són, no hi són més dels que hi podia haver, o hi ha, en la banca analògica.
Riestra, amb suport d’altres experts del banc assistents a la presentació, ha destacat que tot allò que fa referència als actius digitals gaudeix d’una “regulació específica” que no es troba en la majoria de places financeres mundials. Hi ha una praxis “garantista i regulada”, per tant, a parer de MoraBanc, el “suport governamental i legal” hi és tot i la transformació de l’economia andorrana també hi anirà sent. “No anem tard”, ha assegurat l’executiu de MoraBanc, que ha indicat que “el grau de creixement dels darrers mesos de perfils de clients nous” que tendeixen cap a l’economia digital és notable.
I això entronca, en certa forma, amb la tasca d’Abast Global, per bé o per mal, una de les firmes que més incís fa en l’atracció d’inversió estrangera tot i assegurar Marc Urgell que la seva tipologia de client ha evolucionat els darrers quatre anys que fa que la firma està implantada a Andorra. A l’inici, l’inversor estranger era el cent per cent de la cartera de clients. Ara, representa menys de la meitat. És clar, aquells clients que venien ara ja hi són i, per tant, compten com a residents. En tot cas, sempre estan a punt per “atraure talent” per molt que “l’adopció” d’aquest talent no sigui casual sinó que “requereix divulgació i esforç”.
INVERSIÓ ESTRANGERA I HABITATGE
Urgell ha assegurat estar al corrent dels canvis legals que es preveuen en matèria d’inversió estrangera en el marc de la llei òmnibus. El director d’Abast ha considerat que en un moment on hi ha una notable problemàtica amb l’habitatge, com passa en totes les grans ciutats, ha recordat, l’administració és lògic que miri de donar respostes i busqui solucions. Però ha reclamat que siguin clares i d’una sola vegada, perquè en cas contrari es creen efectes no desitjats i inseguretat jurídica. En tot cas, ha reconegut Urgell, taxar la inversió estrangera ha quedat clar que no necessàriament la frena. I abans de preguntar-se si realment el país necessita frenar aquest tipus d’inversió, ha citat que “hi ha altres alternatives”.
El soci director d’Abast Global diu que amb la tributació que deixa la inversió estrangera “es pot ajudar aquelles persones que ho necessiten o construir un parc d’habitatges públics com es fa en altres llocs”
En aquest sentit, mirar de fer aflorar els pisos buits o revertir l’ús d’allotjaments turístics que potser n’hi ha en excés, ha vingut a dir Urgell, són bones mesures per mirar d’atenuar les dificultats en matèria d’habitatge. També Xavier Riestra, que s’ha mostrat a favor d’un acord d’associació que pot ajudar a l’obertura i diversificació econòmica, ha assegurat que el problema immobiliari s’està mirant d’enfocar correctament. I encara Marc Urgell ha fet un darrer punt per defensar, és clar, la inversió estrangera.
I és que a parer de l’assessor economico-fiscal, l’Estat andorrà està generant una notable recaptació d’imposició i l’aportació de la inversió estrangera està generant “la possibilitat d’un superàvit” fiscal. I amb aquests diners, ha assegurat el soci director d’Abast Global, “es pot ajudar aquelles persones que ho necessiten o construir un parc d’habitatges públics com es fa en altres llocs”.