El mes passat l’IPC, doncs, va mantenir la tendència a anar frenant a poc a poc que va iniciar a finals d’un 2023 que, en canvi, va ser netament inflacionista. La dada definitiva feta pública aquest dilluns pel departament d’Estadística confirma el 3% anual ja avançat a inicis de mes en comparació al 3,2% de juny. En aquest cas, a més, iguala la dada de la inflació subjacent.
Al juliol van caure tres dècimes. En aquest cas, impulsats especialment a la baixa pel vestit i el calçat -gràcies al nou període de rebaixes- i, també, pels aliments. Aquest darrer grup exemplifica de forma clara la moderació de preus, amb una davallada de dues dècimes, especialment pel comportament de la fruita. La diferència, tot s’ha de dir, és abismal si la comparativa es fa amb el que passava ara fa un any.
Llavors, l’IPC acumulat va arribar a fregar el 12%. Concretament, se situava en l’11,7%. Un punt àlgid d’una escalada de preus que va afectar durament les butxaques dels ciutadans. Ara, en canvi, en el darrer any el grup ha pujat ‘només’ un 2,2%. Per tant, una forta moderació.
Per contra, al juliol el grup que va tenir un comportament inflacionista (+0,9%) va ser el del transport. En aquest cas, per l’augment dels preus dels carburants i dels viatges en avió. Un fenomen que, tot s’ha de dir, ja és habitual als estius.
Si es compara la dada de l’IPC amb la dels països veïns, es comprova com, novament, es torna a estar per sobre tant de França com d’Espanya. En el primer cas, se situa en el 2,3%; en el segon, en el 2,8%, després del 3,4% del juny.