La comissió parlamentària d’economia ha deixat enllestit el text per al seu darrer tràmit: la votació final. En total, els consellers han hagut d’analitzar 73 esmenes, de les quals un nombre elevat provinents de la mateixa majoria, que ha volgut reforçar alguns dels punts febles que, al seu entendre, presentava la llei d’economia digital, emprenedoria i innovació enviada des del Govern. A banda, una de les propostes que havien elevat els socialdemòcrates volia abordar la problemàtica que s’ha generat per l’abús dels permisos temporals de treballs, que s’estan emprant, especialment a la construcció, per subcontractar empreses estrangeres amb persones que venen al país sota unes condicions laborals molt inferiors a les que haurien de prevaldre al Principat.
El PS va presentar una esmena mitjançant la qual es modificava l’article 1 del Codi de Relacions Laborals. S’establia que aquest text també s’havia d’aplicar en el cas de contractes signats a un altre país. I, per tant, es donava potestat a Inspecció de Treball a actuar en cas de males pràctiques. Fins ara, només es pot intervenir via Immigració si es detecta que s’està incomplint algun dels requisits marcats en aquesta tipologia d’autoritzacions.
La majoria, però, ha refusat la proposta i ha optat per una altra solució. En concret, encomanar a Govern que elabori una regulació més acurada d’aquest sistema. Així, s’afegeix una disposició final, la setena, a la llei sota el nom “adaptació de la normativa en matèria de seguretat i salut en el treball i estudi en matèria de condicions laborals dels treballadors d’empreses estrangeres”. En ella, es demana a l’executiu que “en el termini d’un any, estudiï l’oportunitat de regular, per la via legislativa, l’aplicació parcial de la normativa andorrana a les condicions laborals dels treballadors d’empreses estrangeres que prestin els seus serveis en el territori nacional”.
Fonts de la majoria han posat en relleu que consideren que cal preservar aquesta fórmula, però acotant-la per evitar mals usos. “Es pot entendre en determinats supòsits, però no en altres”, han indicat.
Per altra banda, els grups que donen suport a Govern han aprovat les esmenes que modificaven a l’alça els requisits per obtenir un permís de residència passiva. Així, la inversió necessària puja de 400.000 a 600.000 euros. Amb una excepció: si es fa al fons d’habitatge es podrà mantenir l’exigència actualment vigent. A banda, si es fa comprant algun immoble, el preu mínim d’aquest haurà de ser de 400.000 euros. D’aquesta forma es vol evitar l’especulació i, també, que es vagi a un sector de mercat més propici per a la classe mitjana i treballadora. Pel que fa al permís per exercir com a autònoms, el dipòsit a l’AFA creix de 15.000 a 50.000 euros.
Des dels tres grups que donen suport a Govern (Demòcrates, Independents i Ciutadans Compromesos) també s’han regulat de forma més estricta les condicions per atorgar un permís de residència i treball per als anomenats ‘nòmades digitals’. Així, caldrà que justifiquin que tenen un lloc on viure o una assegurança que els cobreixi en cas de malaltia o accident. Podran fer reagrupament familiar, però només si demostren uns ingressos mínims, tal com succeeix amb altres autoritzacions.
A banda, el co-living s’obre també als residents, tot i que en cas que estiguin al mateix lloc durant més de cinc anys, la regulació es farà via la Llei d’arrendaments. Al Govern se li encomanarà un reglament que concreti les condicions que han de regir aquesta modalitat d’habitatge.
Comentaris (12)