La reunió, llarg, d’aquest divendres ha servit per avançar en alguns aspectes, però encara sense entrar en aquells més crucials del projecte de llei pel creixement sostenible i pel dret a l’habitatge. De moment, el debat sobre les matèries més candents del text, com ara la cessió obligatòria de pisos buits, la fiscalitat o els canvis en la regulació dels habitatges d’ús turístic queden per a més endavant. Això sí, no per gaire més endavant. I és que, segons fonts de la comissió consultades per Altaveu, la intenció dels grups de la majoria és accelerar els treballs amb l’objectiu que el text pugui votar-se abans del febrer, mes de vacances parlamentàries-. I això vol dir el 30 de gener, sessió en la qual també s’hauria de sotmetre al ple el pressupost per al 2025. Ara bé, a diferència dels comptes de l’Estat, sí que s’entén, segons fonts de la majoria, que aquest desig no ha de convertir-se pas en una obsessió. S’intentarà, sí, però tampoc es vol forçar la màquina en excés.
Entre les propostes de canvi que ja s’han descartat hi ha les zones d’exclusió per a la compra d’immobles per part d’estrangers i les quotes anuals tant en el nombre d’operacions com en metres quadrats que defensava Concòrdia o les limitacions a l’increment de les quotes que volia fixar el PS
Aquestes presses estan generant certa tensió dins l’òrgan legislatiu. Especialment per part dels grups de l’oposició, que comencen a veure complicat que se’ls acceptin canvis proposats que consideren essencials per poder valorar donar suport a la llei. Ara mateix -s’admet des de la mateixa majoria-, sembla poc més que una quimera pensar que el text pugui consensuar-se amb totes les forces i, de fet, l’escenari més plausible seria el d’un suport en solitari de la majoria. De fet, alguns membres de les forces en minoria lamenten la sensació que el text original ja és fruit “d’un equilibri precari” entre els dos partits que sustenten el Govern -Demòcrates i Ciutadans Compromesos- i que “qualsevol concessió el podria trencar”.
Al llarg d’aquest divendres, la comissió s’ha centrat en les parts del text que parlen d’immigració i d’inversió estrangera. En aquest darrer punt, s’ha tancat una entesa entre majoria, Liberals i Andorra Endavant que, posteriorment, caldrà refermar amb una transacció d’esmena. El text original indicava que seria considerada com a societat estrangera qualsevol en la qual un 25% del capital estigués en mans de persones físiques o jurídiques no residents. Aquest percentatge s’acabarà incrementat a 50% o més, mantenint, de fet, el que es va establir a la Llei del 2012. A la vegada, també s’augmentarà del 10% al 25% el percentatge a partir del qual serà necessari disposar d’una autorització administrativa prèvia per poder fer inversió en l’àmbit immobiliari.
Fonts de la majoria han explicat que veuen adient el canvi, ja que, en el fons, és mantenir la situació actual. Per tant, es considera que “es mantenen les mateixes regles de joc”. Això suposa, a l’entendre dels defensors d’aquesta modificació, garantir “la seguretat jurídica”. En canvi, des de la resta de partits, es tem que això sigui un símptoma del risc que, entenen, existeix: que la llei acabi quedant “encara més descafeïnada”.
De les esmenes que ja s’han votat i han quedat descartades n’hi ha, justament, algunes de Concòrdia i el PS. Per exemple, no s’accepten la proposta de la primera formació de fer zones d’exclusió on els estrangers no podrien comprar immobles ni l’establiment de quotes tant en nombre d’autoritzacions com en metres quadrats. Els socialdemòcrates també proposaven que es limités de forma clara la possibilitat d’ampliació de quotes per a casos “excepcionals i d’interès general”. La proposta també ha estat refusada, igual que la d’incrementar les sancions previstes a la llei.
En canvi, un aspecte on s’entén que podria existir una certa entesa seria en l’enduriment dels requisits per atorgar permisos d’immigració a autònoms o residents passius. Els grups s’han emplaçat a continuar parlant, tot i que, per ara, es té la sensació que, en tot cas, la solució passaria més per crear una taxa específica, fet que es faria amb una altra llei.