Fins a 70 propostes han sortit dels diferents grups de treball i, com ha detallat el director de l’Institut Nacional de l'Habitatge, Josep Maria Pla, aquesta tarda després de la reunió, “s’han identificat unes 20 que són les que es traslladaran a Govern perquè les analitzi i decideixi si poden formar part de la llei de mesures per l’habitatge de lloguer del 2023”. Entre les més rellevants hi ha “la pròrroga de contractes existents, de permetre passar a un contracte de cinc anys amb un increment del 10%” i que “dona tranquil·litat tant a llogaters com a propietaris” o “incrementar els lloguers més baixos” per sobre de l’IPC, però, com ha puntualitzat, sense que se superi el 30% dels ingressos de la unitat de convivència de l'habitatge.
“La situació de tensió que coneixem en matèria d'habittage no és transitòria, si no és la situació en la qual ens hem instal·lat”
La reunió també ha servit per crear grups de feina per tractar els tres grans temes que requereixen la seva atenció per millorar la situació de l’habitatge. En aquest sentit, un per acabar de madurar les propostes que no s’ha traslladat a Govern pel 2023, però que tenen relació amb la “la llei general d’ordenament del territori i urbanisme”; un segon que serà l’encarregat d’analitzar les propostes que analitzaran les propostes que han sorgit després de la darrera reunió de la comissió i que fan referència a “l’impacte de la reglamentació sobre els costos de la construcció” i “com la perspectiva de sostenibilitat i economia circular afecta en els costos de construcció directa com de funcionament i manteniment de l’edifici”; i un darrer que s’enfocarà en “l’anàlisi de la problemàtica que tenim avui amb l’habitatge i les possibles actuacions”.
En aquest sentit, Pla ha assegurat que “la situació de tensió que coneixem no és transitòria, si no és la situació en la qual ens hem instal·lat”. Per aquest motiu creu que és clau trobar quines són les causes que provoquen aquesta situació i que radica en “el model econòmic que lliga directament el creixement econòmic a l’increment de la població”, “el model social, és a dir, com es reparteix la riquesa” i “el model institucional, és a dir, com estem organitzats, com analitzem la situació i la capacitat de donar-hi resposta”.
Una visió que, per Pla, requereix actuacions a diferents nivells: a curt termini, com la llei de mesures urgents en la matèria, a mig termini perquè les mesures de curt termini “no generin una problemàtica”, com augmentar l’oferta, i a llarg termini i que seria “integrar la problemàtica” perquè “el model doni una resposta directament”.
“Dels 6.000 pisos buit, la meitat estan en procés de compravenda”
Finalment, també s’ha aprovat el model de contracte de lloguer amb dos clars objectius: recollir les dades que han d’alimentar el sistema d’informació dels contractes d’arrendament i les clàusules bàsiques i opcionals.
D’altra banda, sobre els pisos buits, la cosa va més lenta, i és que també s’inclou en una de les propostes és “una limitació legal” per poder obtenir aquestes dades i saber “el funcionament del mercat i disponibilitat de pisos”. Segons estima Pla, “dels 6.000 pisos buit, la meitat estan en procés de compravenda”. “Tenim una dificultat per entendre ben bé quina és la situació que hi ha darrere”, ha afirmat el president de l’Institut de l’habitatge, i que s’hi pugui actuar perquè entrin en el mercat de lloguer.
