La reforma persegueix tres objectius, segons ha explicat el ministre de Finances, Eric Jover. El primer, ha admès, millorar la recaptació en un context complicat per les arques públiques després de dos anys amb dèficits molt elevats a causa de la crisi sanitària. Malgrat això, es vol “preservar la competitivitat fiscal de l’economia”, ja que “és un element que ens garanteix atreure talent i inversió”. En tercer lloc, s’entén que ha de servir per avançar cap a l’homologació internacional.
Amb relació a la primera fita, Jover ha posat en relleu que en aquest darrer període “hi ha hagut un canvi substancial del nostre deute, superant el que marca la Llei de sostenibilitat”. Per això, ha defensat que “hem de retrobar un nivell correcte com més aviat millor”. El ministre ha deixat clara la convicció que “l’acció desenvolupada durant la Covid era la que tocava”. Aquesta, però, ha tingut unes conseqüències i, ara, “cal recuperar una posició còmoda per si ve una altra crisi de magnitud”. I això, s’entén des del Govern, no es pot aconseguir d’una altra forma que no sigui “incrementant lleugerament” una pressió fiscal que, ha indicat, “es troba a la cua dels països de l’OCDE”.
Jover ha admès que un dels motius dels canvis és incrementar la recaptació per donar oxigen a unes arques públiques molt tocades per la pandèmia: “cal recuperar una posició d’endeutament còmoda per si ve una altra crisi de magnitud”
La reforma es vehicularà mitjançant un llarg projecte de llei, amb fins a 86 articles, set disposicions transitòries, tres finals i una derogatòria, mitjançant la qual es fan canvis a nou textos legals. Ara, s’enviarà cap al Consell General amb l’objectiu que al llarg dels pròxims mesos es pugui completar el seu tràmit parlamentari. L’objectiu és que estigui en vigor de cara a l’exercici 2023. És a dir, les primeres liquidacions amb aquestes noves normes del joc fiscal ja es faran el 2024.
Entre altres canvis, hi ha el que afecta el tipus efectiu. Fins ara, amb les deduccions i altres mesures, una empresa podria no haver de pagar impost de societats tot i tancar un exercici amb beneficis. Ara, es fixarà que, com a mínim, sempre hagi de fer front a un 3%. Jover ha explicat que aquests casos són massa habituals. “Hi ha un volum de societats relativament considerable en aquesta situació i pensem que no és lògic. Era necessari fer-les participar exercici rere exercici de l’esforç que fem des de l’Estat”, ha justificat.
Aquests negocis, doncs, seran els més impactats per la reforma. Passaran de pagar, sempre que tinguin resultats positius, un 0% a un 3% sobre aquests. A nivell global, es calcula que els canvis que es volen impulsar suposaran un increment del 0,69% de mitjana en el tipus real que paguen les empreses al país. “En tenim més de 7.000 actives. Afectades per la reforma, un miler; algunes queden poc tocades; les que més, aquest 3%”, ha manifestat.
Amb la modificació legislativa també s’impulsen canvis importants en les deduccions que es poden aplicar les empreses. Així, es bonificarà la contractació de persones inscrites al Servei d’Ocupació, amb 1.000 euros, xifra que encara creix més, fins als 3.500, si es tracta de col·lectius que es consideren especialment vulnerables en l’àmbit laboral: majors de 55 anys, joves per sota dels 25 o persones amb diversitat funcional.
Pel que fa a la deducció per inversions, es transforma. Així, hi haurà un 2% per aquells projectes que apostin per la digitalització de l’empresa. Tot i això, també es deixa la porta oberta a beneficiar-se d’altres actuacions, seguint les línies que, any rere any, s’actualitzaran via el pressupost de l’Estat.
El ministre ha defensat que, de mitjana, el tipus real per a les empreses pujarà només un 0,69%, tot i que hi haurà algunes per a qui serà del 3%, i es calcula que els ingressos augmentaran 6,8 milions
Una altra pota de deduccions bonificarà els diners que es destinin al mecenatge social, cultural i esportiu. Amb dues categories: 2% per a entitats com ara fundacions o clubs. I fins a un 4% per “esdeveniments d’especial interès públic”. Jover ha posat l’exemple de cites esportives com les copes de món d’esquí o BTT o el Fòrum d’Empreses de la Cimera Iberoamericana. “Han de tenir un impacte de país. Ens agradaria que any a any puguem identificar-los, sense que la llista sigui molt llarga, perquè entenem que han d’aportar aquest plus”.
Una altra nova deducció vol intentar posar un gra de sorra en la problemàtica de l’habitatge. Així, s’inclourà una reducció de la base de tributació d’un 2% dels ingressos procedents de lloguers sempre que siguin per a residència habitual i que la renda sigui inferior als 900 euros mensuals. D’aquesta forma, es vol premiar a aquelles persones o empreses que apostin per oferir pisos a un preu assequible.
Altres modificacions que preveu la reforma és la desaparició de l’impost de plusvàlues. A partir d’ara, el que es gravava amb aquesta figura s’integrarà dins d’altres com l’IRPF, el de Societats o el de la Renda dels no Residents. També s’introdueix un nou règim de devolució de l’IGI, que es farà a final de cada període de liquidació (mensual, trimestral, semestral o anual segons l’empresa). D’aquesta forma, es considera que “els pot treure tensió de la seva tresoreria”.
Jover ha apuntat que els càlculs fets permeten pensar que la reforma ha de suposar un increment no menyspreable de la recaptació del Govern amb les diferents figures tributàries. Comparant amb les dades del 2019, el darrer exercici complet prepandèmia, l’ha xifrat en 6,8 milions extra per a les arques de l’Estat.
Comentaris (7)