Així, un cop constatat que no hi ha acord entre totes dues parts, Govern, tal com s’havia anunciat, tira pel dret i actua. Ho fa, però, donant una darrera oportunitat a patronals i sindicats, en aquest cas per modular una proposta que ja és ferma. Aquesta preveu que el sou mínim s’incrementarà en un 7%. És a dir, la xifra amb què va tancar l’Índex de Preus al Consum el mes passat. En aquest cas, passaria dels 1.201 euros actuals a 1.285.
A partir d’aquí, el creixement anirà per franges. Cada 200 euros, es reduirà en un 0,5%. En el cas dels salaris que se situïn entre els 3.800 i els 4.000 mensuals, l’augment seria només del 0,5%. I, per sobre d’aquesta xifra, ja no hi haurà cap obligació legal. Per posar un exemple, si es percep entre 1.600 i 1.800, la pujada seria només del 6%. Aquesta mesura s’hauria d’implementar per via d’una llei específica, tal com ha remarcat el portaveu del Govern, Eric Jover.
“Hi ha circumstàncies empresarials diferents; hi ha qui genera beneficis i qui potser està en situació més complicada, però hi ha unes franges més baixes que hem de preservar de la inflació i de la pèrdua del poder adquisitiu”, ha comentat el també ministre de finances. Així, “entenem que, com més elevat és el salari d’una persona, més possibilitats té de matisar aquesta situació”. També ha apuntat que s’ha optat pel 7% tot entenent que l’IPC, a finals d’any, se situarà entre aquesta dada i el 5,3% apuntat des de l’FMI. Al mateix temps, ha donat a entendre que, almenys des del Govern, aquesta idea no variaria encara que la inflació quedés per sota. En canvi, sí que hi ha la voluntat d’incrementar-la si el cost de la vida puja més.
La proposta serà debatuda en un nou Consell Econòmic i Social la setmana vinent en el qual es vol intentar forçar per últim cop un acord entre patronal i sindicats
I ha especificat clarament això de “la voluntat de Govern” perquè la paraula final, en tot cas, no la tindria de l’executiu. Almenys no pas per qualsevol salari que no sigui el mínim. Aquest sí que es pot apujar per decret, però per fer-ho amb la resta s’haurà de tramitar una llei específica. I, per tant, el tràmit parlamentari serà el que acabi definint les xifres exactes. De fet, al mateix text també es preveu impulsar una fórmula per a la pujada de les rendes dels lloguers. “Haurem de tenir en compte diferents elements: tant el llogater com el propietari hauran d’entendre bé la norma per aplicar-la correctament. Cal una solució que sigui fàcil sense que s’hagin de revelar dades als propietaris perquè no les han de saber”, ha avançat.
Jover també ha deixat clar que la mesura no s’aplicarà als treballadors públics. En el seu cas, es manté que la pujada salarial que han de tenir és la que marqui l’IPC. Tot i això, ha recordat que, en aquest punt també, la decisió ha de dependre dels consellers generals, que són els que estan treballant el pressupost al parlament.
La proposta s’ha traslladat ara a sindicats i patronals. Es dona un termini d’una setmana perquè puguin fer aportacions i es convocarà llavors una nova trobada per veure si es poden introduir canvis. En definitiva, es vol força un darrer intent per assolir un pacte entre les dues parts. “No ens podem donar per vençuts”, ha indicat Jover, tot destacant que el Consell Econòmic i Social “ha de tenir molta importància perquè és on es pot establir aquest diàleg que, malauradament, fins ara no ha produït cap acord”. De fet, ha deixat clar que “no estem contents d’haver de proposar mesures unilaterals”.
Per això, es vol “deixar tot obert”. Així, ha afirmat que “si ara el CES proposa una solució diferent acceptable per les dues parts, ho analitzaríem amb un a priori extremadament positiu perquè és el que volíem des d’un primer moment”. També ha apuntat que “si veiem que es manté una distància gran, no valdrà la pena esperar i donar més temps” i, per tant, s’aprovarà la llei i s’enviarà al Consell. Si, en canvi, “veiem aproximacions, podem sacrificar algun dia més per prioritzar l’acord social que seria el més desitjable”.
Comentaris (50)