Així es desprèn de la informació elaborada per Govern i a la qual ha tingut accés Altaveu. Cal tenir en compte que, arran de l’aprovació de la Llei de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres, que va entrar en vigor el passat 1 de gener, s’establia un “recàrrec especial sobre els guanys especulatius en les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra”. I es considerava que tenien aquesta consideració les transmissions que s’efectuaven “abans d’haver transcorregut un període mínim de dos anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari”.
I, al llarg dels tres primers mesos de l’any, aquesta obligació (un 5% sobre l’import del guany del capital) s’ha hagut d’aplicar en fins a 67 operacions. És a dir, s’han venut fins a 67 immobles que havien estat comprats a partir del 2022. La mitjana seria superior a més de 22 operacions especulatives per mes.
D’aquestes, en 31 ocasions el valor de la transacció era de 250.000 euros o menys. En altres 14 casos, l’import de l’operació no arribava a 500.000. Només en vuit casos, se superava el milió d’euros. És a dir, no es pot dir pas que aquestes pràctiques especulatives es limitin a béns d’un valor elevat. Al contrari, les més habituals són, justament, les que afecten pisos o habitatges d’un preu més baix i, per tant, les més assequibles per al ciutadà mitjà.
Pel que fa al 2023, llavors es podia comprovar les operacions especulatives tenint en compte el funcionament de l’impost de plusvàlues. Aquest té un gravamen més elevat (15% i 14%) si l’immoble s’havia comprat feia menys d’un any o dos, respectivament. Al llarg del 2023, es van registrar un total de 2.698 compravendes i, d’aquestes, 240 van pagar el 15% -per tant, havia passat menys d’un any des de l’adquisició). 217 més van abonar el 14%. Així doncs, gairebé el 17% de les operacions immobiliàries efectuades l’any passat tindrien, amb l’actual legislació, caràcter especulatiu.
Comentaris (8)