Així ho ha fet en la resposta a les preguntes escrites que sobre la qüestió havia fet el conseller general d’Andorra Endavant, Marcos Monteagudo, amb les quals avisava de les conseqüències que, al seu entendre, podria comportar l’eliminació d’aquesta fórmula -malgrat els abusos que ha acabat generant-. Així, avisava que hi hauria dificultat per a la construcció, fins i tot posant en relleu el risc que quedessin edificis inacabats i que es podria agreujar la pressió demogràfica perquè caldria contractar treballadors fixos. La titular d’Interior, però, ha refutat aquestes afirmacions.
En la resposta, Molné recorda que “la modificació que incorpora el projecte de llei pretén limitar-la a treballadors d’empreses de països membres de la Unió Europea (UE) o de l’Espai Econòmic Europeu”. A la vegada, s’explica que “sí que s’han analitzat les implicacions que tindria aquesta modificació legislativa” i és aquí on s’apunta que “cal tenir en compte que la població activa de la UE és d’uns 220 milions de persones i que actualment les empreses andorranes ja subcontracten empreses de països membres de la UE o de l’EEE”. Així, “no es preveu que aquesta modificació comporti un problema perquè podran continuar subcontractant empreses perquè vinguin a prestar temporalment els seus serveis a Andorra”.
I és aquí on la ministra es mostra taxativa: la mesura, l’eliminació d’aquesta tipologia de permisos per als Estats de fora dels territoris abans esmentats té un objectiu clar: “no és un altre que evitar abusos com els que s’han constatat amb treballadors d’empreses de països extracomunitaris i, per tant, es permetria el treball a Andorra, com a desplaçats, dels treballadors d’empreses de l’entorn de la UE i l’EEE”.
A la vegada, també s’assegura que la mesura no ha de comportar, com entén Monteagudo, cap problema en l’àmbit de la immigració. I, malgrat això, s’afirma que “Govern destinarà els esforços necessaris per continuar mantenint un control efectiu en tots els casos”.