El text, que s’ha d’acabar de treballar en les properes setmanes, té un doble objectiu que, en certa forma, podria sembla -com es reconeix des del mateix Govern- relativament contradictori. Per un costat, “aconseguir un creixement equilibrat que doni beneficis a llarg termini al conjunt del país i pensant sempre en l’interès general”. Per l’altre, “donar una resposta a la manca de pisos a preu assequible”. I tot a través d’una llarga relació de mesures que afecten diferents àmbits. I un d’ells és el de l’habitatge, amb la fita posada a intentar treure al mercat uns 1.500 pisos.
Es donarà un termini de tres mesos perquè el pis es posi al mercat, sigui directament sigui cedint-lo a Govern o a l’Institut Nacional de l’Habitatge; passat aquest termini, “en el cas que el titular no el vulgui llogar, opera la cessió temporal i obligatòria de l’ús a canvi d’un preu just i cert”
Una part, es vol aconseguir via la transformació al lloguer residencial d’actuals habitatges d’ús turístic. Una altra, entre 800 i 1.000, actuant directament sobre aquest àmbit. I bona part d’aquests immobles actualment buits que es vol, sigui via pastanaga sigui amb cop de bastó, es posin també al mercat. La ministra responsable, Conxita Marsol, ha explicat que ara ja es té clar que bona part dels pisos dels que es tenia sospita que no es feien servir, efectivament es troben en aquesta situació. I, per tant, cal buscar la fórmula per capgirar-la. Perquè es posin a lloguer.
Un primer pas seria incentivar que es faci de forma voluntària. Inicialment, se’ls avisaria que han de pagar l’impost com a pis buit i, també, que es justifiqui la situació. Posteriorment, es donarà un termini de tres mesos perquè es posi al mercat, sigui directament sigui cedint-lo a Govern o a l’Institut Nacional de l’Habitatge. Passat aquest termini, “en el cas que el titular no el vulgui llogar, opera la cessió temporal i obligatòria de l’ús a canvi d’un preu just i cert”. És a dir, sigui voluntàriament o forçosament, el pis sortirà a mercat. Des de l’executiu es defuig de la paraula “expropiació”, tot defensant que, justament, el propietari tindria l’opció de recuperar l’immoble en tot moment sempre que sigui per continuar destinant-lo al lloguer o per vendre’l.
Espot admet que aquesta mesura pel seu efecte sobre el dret a la propietat -i també la que afecta a la retirada de llicències d’habitatges d’ús turístic per si s’entén que hi pot haver una certa retroactivitat- poden generar certs dubtes sobre la seva constitucionalitat. “Sempre fem un control previ de les lleis”, ha apuntat, però, al mateix temps que s’ha analitzat “dret comparat” d’altres països en tots dos casos. “No és una expropiació perquè aquesta té caràcter permanent; és una cessió obligatòria i temporal després de passar molts filtres. Pensem que és constitucional”, ha afirmat el cap de Govern.
En matèria d’habitatge, també es preveuen altres mesures. Així, s’incrementarà el gravamen sobre la plusvàlua immobiliària, amb un considerable enduriment els primers anys per lluitar contra l’especulació. També s’incrementa el llindar de preu màxim d’un immoble quan el comprador es vulgui beneficiar de l’exempció de la part governamental de l’ITP. Fins ara era de 360.000 euros i salta a 500.000.
Paral·lelament, també s’accelera amb nous projectes del parc públic d’habitatges. Govern preveu iniciar ja la setmana vinent el procés per trobar un arquitecte que dissenyi un segon bloc a la Borda Nova al mateix temps que preveu projectes públicoprivats a la Massana, als terrenys de Casa Rossell d’Ordino i a la Borda de Sales. En aquests casos, Marsol ha avançat que es garantirà una rendibilitat mínima als privats i, també, garanties de cobrament dels lloguers. Al seu entendre, és el que va fallar en el projecte que no va reeixir per part del comú d’Andorra la Vella.
LIMITAR LA INVERSIÓ ESTRANGERA
On també s’actua de forma contundent és a l’hora de reconduir la inversió estrangera. Pel que fa als immobles, la llei indicarà que si no s’és resident amb almenys dos anys al país, només es podran comprar dos béns. I sempre sotmetent-se a l’impost creat ara fa unes setmanes. A banda, queden prohibides les promocions que impulsin empreses estrangeres, amb l’excepció d’aquelles que es destinin a construir pisos de lloguer.
En aquest sentit, Marsol ha admès que, inicialment, es pensa en arrendaments generals, sense discriminar pel preu, però no s’ha tancat altres possibilitats. “Estem oberts a valorar que es fixi que hagi de ser a preu assequible, si així es considera oportú des del Consell General”, ha comentat.
També es planteja la limitació de la inversió en activitats considerades sensibles i, en canvi, no es descarta apostar per incentivar l’establiment de projectes que aportin valor afegit. “Hi ha marge. Tenim moltes possibilitats, fins i tot de cessió de terrenys si el que vol venir és important i aporta prou al país, sent complementari del que ja hi ha i poc devoradora de recursos”, ha indicat la ministre. En aquest sentit, ha plantejat la possibilitat d’un parc tecnològic. També, vinculat a la immigració, ha apuntat que en cas que una inversió estrangera requereixi també obtenir un permís de residència, la seva validació estarà sotmesa al fet que hi hagi quota disponible.
Des del Govern s’ha defensat que totes les mesures presentades són compatibles, Constitució a banda, també amb l’acord d’associació tancat amb la Unió Europea. No ha negat, però, que tindran el seu impacte a molts sectors. “Faran falta esforços compartits i molt globals, dels hotelers, dels comerços, dels apartaments turístics, dels propietaris de terrenys o pisos, de les constructores o de les persones que fan transaccions immobiliàries”, ha remarcat Espot. Tot ells, això sí, “compartits, moderats i basats en la corresponsabilitat”. El màxim responsable de l’executiu ha defensat, però, que “apostem per trobar el mínim comú denominador, no per anar a solucions extremes sinó per buscar un punt d’equilibri”. I, sobretot, ha avisat que “la situació requereix mesures d’aquest calat”.
Comentaris (38)