Aquestes dades surten de la lectura interpretativa dels balanços i comptes de resultats que incorporen les declaracions de l’impost de societats que la BPA, a través de l’AREB, ha efectuat en el període que comprèn els exercicis de 2016 a 2020. Aquests balanços han aparegut extraoficialment en mitjans de comunicació espanyols. En canvi, aquestes dades han estat reiteradament negades tant al Tribunal de Comptes del Principat com als grups del Consell General que reiteradament les han sol·licitades.
De fet, i durant molts anys, en el marc del debat de l’informe de l’esmentat organisme de fiscalització havien estat tots els grups polítics amb representació parlamentària els que havien exigit a l’AREB que presentés els comptes de BPA. Més recentment, les dues formacions a l’oposició (PS i Terceravia) ja s’han quedat soles reclamant les esmentades dades, que prenen ara una altra dimensió atès que les xifres reflecteixen una alarmant decadència i una suposada anòmala gestió.
Els balanços han aparegut extraoficialment en mitjans de comunicació espanyols. En canvi, aquestes dades han estat reiteradament negades tant al Tribunal de Comptes del Principat com als grups del Consell General que reiteradament les han sol·licitades
Els 500 milions de pèrdua o més sortirien de l’amortització o liquidació, poc després de la intervenció, dels fons propis dels accionistes principals i de les accions preferents. En xifres rodones vindrien a ser 250 milions per un cantó, més 50 per l’altre. A aquests muntants caldria afegir-hi les pèrdues acumulades en relació amb els resultats obtinguts dels exercicis que van del 2016 al 2020 i els balanços dels quals han aparegut ara de manera sorprenent i per una via totalment anòmala. En aquests anys s’haurien produït pèrdues per un global de poc més de 200 milions, essent només al 2020 quan hi va haver números positius.
I davant de tot aquest escenari, l’AREB ha permès periòdicament que diversos clients poguessin migrar o sortir del perímetre de la liquidació. En canvi, i sota cap resolució judicial, menys encara ferma, reté molts altres clients sense deixar-los que els seus dipòsits puguin ser traslladats a d’altres entitats. Seran aquests clients, que no disposen de cap tipus d’informació oficial dels balanços de l’entitat, els qui pitjor part s’enduran. Aquests clients no migrats constitueixen essencialment el passiu del banc.
Lògicament, el net patrimonial negatiu implica que amb els actius realitzables no es pot fer front fer front als passius exigibles. I això comportarà quites als clients finals no migrats o bé una responsabilitat patrimonial de l’Estat per evitar innumerables reclamacions en aquest sentit. El que sembla clar de manera prèvia, però, és que davant la situació aparentment actual, la manca de cobertura i per tant la quita pels clients no migrats de BPA a Vallbanc serà cada vegada més gran, superant en molts dels escenaris el 50% de pèrdues per les seves inversions.
Quant a l’actiu del balanç de la BPA també sembla difícil la recuperació total dels crèdits i comptes a cobrar, atès el temps transcorregut des de la seva concessió i també per la manca d’una gestió activa per cobrar-los per part de l’AREB durant tots aquests anys.
Comentaris (26)