L’FMI rebaixa les previsions de creixement de l’economia andorrana a causa de la guerra a Ucraïna

L’organisme estima que el PIB creixerà un 4,5% el 2022, pel 5,2% apuntat fa uns dies des d’Estadística, tot i que des del Govern es defensa que el càlcul s’haurà de revisar a l’alça vista la bona dada del primer trimestre

Jover i Ballestà, amb Blavy, que ha intervingut telemàticament.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha corregit la previsió de creixement de l’economia andorrana. L’informe de l’organisme apunta que l’evolució al llarg del 2022 s’ha de rebaixar vistos els efectes de la guerra d’Ucraïna. Així, s’estima que el PIB augmentarà un 4,5%, xifra més baixa de l’apuntada va uns dies des d’Estadística (5,2%) que ja s’havia reduït en comparació a estimacions prèvies. L’estudi també adverteix que hi ha riscos que podrien provocar una frenada més gran, com la inflació, i alerta de la necessitat d’una supervisió més estrica del sistema bancari.

L’informe s’ha donat a conèixer aquest dilluns i analitza la situació general de l’economia del país, que no rep una mala nota. En aquest sentit, s’apunta que Andorra s’ha recuperat de forma positiva dels efectes de la pandèmia. Ara bé, també admet que les previsions de fa uns mesos, molt més optimistes, han quedat truncades per l’esclat del conflicte armat a Ucraïna i els seus efectes, com ara l’encariment de l’energia o de les matèries primeres. De fet, apunta que la inflació es mantindrà en xifres elevades (3,9 a finals d’any) fins ben entrat el 2023.

I això, afecta el PIB. Creixerà, sí, però menys del que s’esperava. Un 4,5%. Aquesta dada contrasta amb el 5,2% que apuntava dijous passat el departament d’Estadística, xifra que ja s’havia rebaixat. Pel 2023, l’FMI preveu una moderació del creixement: 2,7% (en comparació al 3,3% previst pel Govern). L’organisme considera que a mitjà i llarg termini la dada anirà tendint cap a un 1,5% anual.

Els efectes de la pandèmia i de la guerra fan rebaixar les expectatives de creixement econòmic

En aquest sentit, el cap de missió de l’FMI, Rodolphe Blavy, ha posat en relleu que la predicció, però, és complicada de fer en l’actual context. Pot variar a la baixa, pels “riscos significatius que pesen sobre l’economia”, com ara “la guerra a Ucraïna, el preu de l’energia, l’evolució desfavorable que podrien tenir els països de l’entorn o un possible repunt de la Covid”. I, també, a l’alça. De fet, ha admès que l’organisme es planteja revisar els càlculs un cop coneguda la dada del PIB del primer trimestre.

A l’informe s’avisa que cal una supervisió més estricta del sistema bancari i que el problema de l’habitatge pot ser un fre per a l’ecomomia

Sobre aquest punt, Jover, sense voler donar la xifra definitiva, sí que ha apuntat que aquesta és de “dos dígits”. Lògica, tot s’ha de dir, tenint en compte que la comparativa s’ha de fer amb l’any passat, un 2021 on la temporada d’hivern pràcticament no va existir. El ministre ha volgut defensar les xifres donades fa uns dies pel departament d’Estadística. “Cadascú fa els seus càlculs seguir les dades disponibles. Segur que ja en tenien suficients per una previsió més optimista”, ha apuntat. I s’ha mostrat convençut que “amb la del primer trimestre, si es sustenta, l’FMI també l’haurà de revisar a l’alça”.

L’informe també analitza els reptes que té Andorra en el futur immediat. És el cas de la reforma del sistema de pensions, que considera “imperativa”. I entre les mesures a adoptar entén que no hi ha cap més sortida que apujar cotitzacions i endarrerir l’edat de jubilació. Pel que fa al sistema bancari, admet que s’està consolidant i que és sòlid. A la vegada, però, també avisa que caldria “un seguiment i una supervisió més estricta”. També apunta la necessitat de “diversificar l’economia”, fita per a la qual és clau “reduir la burocràcia”.

Des de l’FMI, a més, s’apunta que cal apostar per un “habitatge assequible” i per “flexibilitzar els requisits d’immigració” per aconseguir “atreure treballadors qualificats”. Jover ha reconegut que la dificultat per trobar pis “pot frenar el creixement econòmic”, però ha destacat que “ens valoren que l’Institut pot ser una eina important per trobar solucions i alguns dels projectes que els hem avançat els veuen també bé”.

Jover ha apuntat que l’informe “ens deixa bon sabor de boca, perquè es valora positivament l’evolució de la nostra economia”. També ha apuntat que es plantegen seguir una de les recomanacions apuntades: endarrerir la recuperació dels nivells d’endeutament previs a la pandèmia per poder fer “inversions productives”. Així, ha apuntat que “hem d’analitzar bé la situació i potser val la pena fer una mica més de dèficit per assegurar un creixement a mitjà termini superior”.

Etiquetes: