L’informe parteix de la base que la presència i utilització d’actius virtuals és una realitat al Principat i recorda les dades facilitades pel cap d’actius digitals i fintech de MoraBanc, Carlos Salinas, que va xifrar en l’equivalent a 1.800 milions de dòlars els actius virtuals que s’havien mogut al país el 2024 segons Chainalysis. Aquesta activitat representa, exposa, “per la pròpia naturalesa relativament opaca dels actius referits, un risc especialment de blanqueig de diners i altres delictes especialment greus, així com per la pròpia estabilitat financera nacional i regional”.
És per aquest motiu que es demana una obligada reflexió del rol que ha d’assumir l’Estat en relació amb aquesta qüestió, particularment en termes d’intervenció pública en matèria de “prevenció, control i repressió” dimensionats a la rellevància del risc que l’activitat comporta. I és que s’apunta que l’activitat lligada als actius virtuals “podria fins i tot distorsionar els mercats si s’estableix com a mitjà de pagament generalitzat”.
Es demana una obligada reflexió del rol que ha d’assumir l’Estat en relació amb aquesta qüestió, particularment en termes d’intervenció pública en matèria de “prevenció, control i repressió”
A banda d’analitzar l’actuació que han tingut en aquest àmbit diversos organismes internacionals com el GAFI (Grup d’Acció Financera Internacional), també es posa el focus en la realitat del país. Així es recorda que el 2021 la intensa evolució dels estàndards internacionals en matèria d’actius virtuals va tenir un impacte directe en l’avaluació del Moneyval i va obligar al legislador andorrà a a reaccionar, aprovant modificacions legislatives en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i, posteriorment, aprovant la Llei de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia lliure de registre distribuït i blockchain que regula l’activitat.
En aquest sentit, es reconeix la potencialitat d’Andorra com a pol d’atracció d’iniciatives econòmiques i activitats relacionades amb actius virtuals, “tant lícites com il·lícites, amb el risc que aquestes puguin passar fàcilment desapercebudes” en un context en què, com s’ha dit, existeix un volum d’actius virtuals rebuts “notablement significatiu”.
La fiscalia també remarca que cada vegada hi ha més casos en què s’investiguen presumptes conductes delictives vinculades o canalitzades a través d’actius virtuals que, en ocasions, “escapen al control de les autoritats públiques a causa de la pròpia configuració de l’activitat i la naturalesa descentralitzada” del sector.
Per aquest motiu que assenyalen que la UIFAnd està duent a terme un estudi de risc que ha de permetre obtenir dades “qualitatives i quantitatives” per tenir una imatge fidedigna de la situació al país. A parer del fiscal adjunt autor de l’informe, en aquest estudi de la UIFAnd “hauria de tenir un pes especial l’anàlisi que de la situació es pugui realitzar des de la comissió permanent de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme.
REPTES
El fiscal adjunt identifica nombrosos reptes als quals fer front i posa el focus en aquells que des de la perspectiva “preventiva i penal” tenen una particular rellevància. D’entrada s’apunta que cal dotar totes les autoritats intervinents amb uns “adequats mitjans humans, tecnològics i normatius” ja que la matèria és “extremadament complexa”.
També s’explica que cal adaptar la normativa als reptes i operatives associades, i aquí s’assenyala les dificultats de traçabilitat dels actius virtuals i la necessitat de la cooperació policial i penal transnacional. Des de la perspectiva dels actius virtuals com a instrument d’inversió s’indiquen riscos associats a la protecció dels consumidors i inversors i en el cas d’utilitzar-los com a mitjà de pagament és on es posa el focus en l’adquisició de béns immobles.
S’apunta que cal dotar totes les autoritats intervinents amb uns “adequats mitjans humans, tecnològics i normatius” ja que la matèria és “extremadament complexa”
Un tipus de compravenda que de per si ja s’indica que han estat històricament una tipologia de blanqueig “relativament habitual a Andorra”. I el fiscal adjunt creu que amb els actius virtuals els riscos de blanqueig poden ser més elevats. Finalment, s’explica que a mesura que s’interconnectin els sistemes tradicionals i els actius virtuals “podria existir un risc per a l’estabilitat financera global”.
Així, conclou, si l’estabilitat financera nacional (i regional) és un bé jurídic protegit, en l’àmbit penal, mitjançant la tipificació del delicte major d’activitat bancària o financera il·legal, mereix una reflexió “adoptar un enfocament similar en relació amb aquest nou sector d’actius virtuals, el qual també podria ser sensible a conductes com l’abús i la manipulació de mercat”.
Per tot plegat i davant l’escenari mostrat, afirma que els poders públics han d’estar “particularment atents” a l’evolució de la dinàmica d’aquesta activitat econòmica per donar una resposta “eficaç i àgil” per garantir i defensar l’interès general, els drets fonamentals i les llibertats públiques, però sempre en “justa ponderació” amb els impactes positius que podria tenir aquesta activitat emergent.
Comentaris (12)