FEDA preveu incrementar les tarifes per l’any vinent en un 2,3%

La parapública confia en la reducció important del preu de l’energia importada per tancar el 2025 amb un benefici net de 14,2 milions i compensar així l’increment de costos de personal i una lleugera davallada del consum d’electricitat al país

Una imatge de la seu central de FEDA a Encamp.

La crisi energètica ja és un record llunyà per a FEDA. La companyia energètica ha deixat enrere els mals moments viscuts el 2022 i el 2023, sobretot arran de l’esclat de la guerra a Ucraïna, i torna a presentar números verds. Així queda de manifest en el pressupost per a l’any vinent que s’ha tramès al Consell General. La companyia preveu tancar el 2025 amb una notable xifra de beneficis. Fins a 14,2 milions d’euros. Ara bé, perquè aquesta hipòtesi es compleixi també cal una condició: que s’accepti una nova pujada de tarifes. En aquest cas, del 2,3%. És a dir, la previsió de tancament de l’IPC per al 2024.

El que queda clar és que la situació a l’energètica ha girat 180 graus. De fet, el Govern així ho entén, ja que també preveu tornar a agafar part dels beneficis amb què tancarà el 2024. Si fa no fa, uns vuit milions d’euros de transferència. El 30% dels 24 amb què, s’espera, es tanqui l’exercici. Uns números verds que, segons les previsions dels rectors de FEDA continuaran l’any vinent.

La despesa de personal creixerà prop d’un 10% per l’increment de salaris i per noves contractacions; en canvi, es confia que l’energia importada (444 gigawatts per hora) es pagarà a un cost més reduït

Així, en el document pressupostari, la companyia preveu un resultat net després d’impostos que seria de 14,19 milions. La xifra seria gairebé del doble de la previsió que es va fer constar al pressupost per aquest 2024 -cal recordar, però, que tot fa pensar que acabarà sent força superior-. Això sempre que es compleixi la hipòtesi de treball amb la qual s’han elaborat els comptes.

I aquests contemplen, per exemple, que el consum elèctric a Andorra es quedarà en 569 gigawatts per hora, per sota dels 606 previstos pel 2024 tot i que lleugerament per sobre dels 565 amb els quals, es calcula, es tancarà aquest any. D’aquests, 444 s’hauran d’importar des d’Espanya o França. Tot s’ha de dir, en un context força favorable.

I és que en les seves previsions, la parapública estima que la part més important de la seva despesa, la que es destina a la compra d’energia a l’estranger, es quedarà en 52 milions. La xifra suposaria, en cas de complir-se, una davallada considerable respecte a la que es va consignar en els comptes per al present exercici: 62,4 milions. És a dir, un 16,7% menys.

Pel que fa a l’altre capítol clau de despeses corrents, les de personal, aquestes sí que aniran a l’alça. La previsió és destinar-hi un total de 9,37 milions, el que suposa un increment del 9,4% en comparació al pressupost del 2024. En aquest cas s’explica pel fet que “s’ha de tenir en compte la diferència entre l’IPC pressupostat (4,2%) en relació amb el que es va acabar aplicant a 2024 (4,6%) i també l’aplicació de l’IPC del 2025”. Com s’ha dit, 2,3% de previsió. I, a banda, hi ha la intenció d’incorporar “perfils professionals que són principalment tècnics mitjans o superiors que ajudaran a afrontar els creixents reptes de l’organització”.

En canvi, pel que fa a la xifra de negoci, es quedaria en 98 milions, lleugerament per sota de l’estimada pel 2024 (99,6). Bàsicament, un descens que deuria a un descens del consum. Aquest es veuria compensat per la proposta que es fa per poder fer un increment de tarifes. Així, la companyia preveu poder aplicar a les factures domèstiques la variació de la inflació. I, en aquest cas, la previsió -la que s’ha aplicat a tot el pressupost del sector públics- seria d’un 2,3%. Cal recordar, però, que es tracta d’una proposta que, posteriorment, haurà de validar Govern.