La qüestió sancionadora, juntament amb el tema dels trasllats de les oficines farmacèutiques en funció dels ratis i altres elements, són dos dels elements més controvertits del text amb el qual s’està treballant i que, ara per ara, es manté no en un calaix però gairebé, malgrat la voluntat del departament de Salut de tirar-lo endavant i mirar de tancar-lo durant aquest 2025. Ja es veurà, però, si finalment serà així o no. En certa manera, aquest text va lligat a l’accés a l’associació amb Europa, que els farmacèutics no veuen gens clara.
Les infraccions seran sancionades d’acord amb el que estableix una taula que contempla infraccions lleus (de 300 a 3.000 euros), greus (de 3.001 a 20.000 euros podent superar aquesta quantitat fins a assolir el quíntuple del valor del benefici il·lícit obtingut com a conseqüència de la infracció) i molt greus (de 20.001 euros a 200.000 podent superar també el llindar com abans s’ha esmentat). Sense perjudici de la sanció que procedeixi imposar, les infraccions en matèria de medicaments seran sancionades amb el decomís, a favor del Govern d’Andorra, del benefici il·lícit obtingut com a conseqüència de la comissió de la infracció. La resolució sancionadora determina, a aquests efectes, la quantia del benefici il·lícit obtingut. A més, en els supòsits d’infraccions molt greus, el Govern pot acordar el tancament temporal de l’establiment o el servei per un termini màxim de cinc anys. Igualment, el ministeri responsable de la Salut determina la destinació dels productes afectats pel tancament. Així ho estableix el text al qual ha tingut accés l’Altaveu.
I com es tipifiquen les infraccions? O què és una infracció lleu i què és una de molt greu? Doncs el text també ho preveu, com és habitual. Com a infracció lleu s’estableixen fins a una desena d’incompliments o comportaments anòmals. Així, l’incompliment dels deures de senyalització i identificació de les oficines de farmàcia, establerts en aquesta llei i en la seva normativa de desplegament. Destinar les zones dels establiments i serveis farmacèutics a activitats diferents de les que els són pròpies quan no comporti risc per a la salut. L’incompliment dels requisits, les obligacions o les prohibicions de caràcter professional que es cometi per simple negligència, quan l’alteració i el risc sanitari causat no tingui transcendència directa per a la salut pública.
La qüestió sancionadora, juntament amb el tema dels trasllats de les oficines farmacèutiques en funció dels ratis i altres elements, són dos dels elements més controvertits del text amb el qual s’està treballant i que, ara per ara, es manté no en un calaix però gairebé, malgrat la voluntat del departament de Salut de tirar-lo endavant
També les deficiències en les condicions higièniques i sanitàries en qualsevol servei i establiment farmacèutic dels recollits en aquesta llei. L’absència de separació entre medicaments d’ús humà i veterinari, medicaments i productes sanitaris caducats o no aptes per a la dispensació, la no separació dels estupefaents de la resta de medicaments. La manca d’identificació del personal que presta els seus serveis a la farmàcia. Emplenar incorrectament els registres de dispensació dels medicaments que ho requereixen segons la normativa específica. Dispensar medicaments o productes transcorregut el termini de validesa de la recepta que s’estableixi reglamentàriament. O la substitució en la dispensació de medicaments quan aquesta sigui possible però no es compleixin la resta de previsions legals.
Les infraccions considerades greus són moltes més. Més enllà de la reincidència de faltes lleus en un any. Així, per exemple, l’incompliment dels serveis de guàrdia. No disposar dels registres relatius als moviments dels medicaments que ho requereixen en virtut del previst en la normativa específica, o no tenir-los actualitzats. L’incompliment de les normes en matèria d’incompatibilitats professionals establertes per aquesta llei. No tenir els recursos humans, materials i tècnics necessaris per realitzar els serveis propis de cada establiment. O les modificacions de locals i instal·lacions sense comptar amb la preceptiva autorització, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
També conservar els medicaments sense observar les condicions higièniques exigides o sense fer un adequat control de temperatura i caducitats. Incomplir els requisits establerts per reglament en l’elaboració de sistemes personalitzats de dosificació. No tenir servei de farmàcia propi o, si s’escau, de dipòsit de medicaments als hospitals i centres de serveis socials de caràcter residencial obligats a disposar-ne. O la manca de col·laboració amb els serveis de control i inspecció del ministeri encarregat de la salut. També el desenvolupament de funcions i activitats per part dels establiments regulats per aquesta Llei per personal aliè als mateixos o el desenvolupament de funcions i activitats quan no estiguin previstes en aquesta llei, o no disposin de l’autorització del ministeri encarregat de la salut.
Més infraccions greus són l’incompliment dels deures de confidencialitat en l’assistència i l’atenció farmacèutica. Dispensar medicaments sense recepta, quan aquesta resulti obligada. La substitució en la dispensació de medicaments quan aquesta no sigui possible segons el previst legalment. La preparació de fórmules magistrals i preparats oficinals incomplint la normativa aplicable en allò que pugui comprometre la qualitat o la seguretat del producte. El funcionament dels establiments i serveis farmacèutics sense la presència i l’actuació professional d’un farmacèutic. O dispensar medicaments quan hi hagi dubtes raonables sobre l’autenticitat o la validesa de la recepta, llevat que se’n pugui comprovar la legitimitat.
Vendre medicaments a distància incomplint l’establert en la normativa també serà considerat una falta greu igual que dispensar al públic productes sanitaris en els casos no permesos, així com sense exigir la prescripció corresponent quan aquesta resulti obligada. O incomplir allò establert en matèria de publicitat de les oficines de farmàcia, de medicaments i en la relativa a les seves funcions i serveis. També dispensar medicaments o productes sanitaris en contra de les directrius del ministeri responsable de la salut. Dispensar o vendre medicaments alterats, en males condicions, o caducats, o productes sanitaris defectuosos. I l’incompliment, pels serveis i establiments farmacèutics, dels requisits, obligacions o prohibicions que estableix aquesta llei quan suposin un risc greu per a la salut i això no constitueixi infracció molt greu.
I d’infraccions molt greus, més enllà de la reincidència d’infraccions greus en aquest cas en un termini de dos anys, també n’hi ha unes quantes. Però menys que en el cas de les lleus i de les greus. I sempre tenint en compte un esborrany de llei que encara està en discussió, és clar. Així, d’infraccions molt greus hi hauria l’adquisició de medicaments i productes sanitaris per part dels establiments regulats en aquesta llei a establiments no autoritzats a vendre, distribuir o fabricar medicaments i productes sanitaris. La venda i la distribució de medicaments o productes sanitaris no autoritzats al país d’acord amb la normativa d’aplicació. La venda de medicaments alterats, falsificats o fora dels circuit legal. O dur a terme activitats exclusives dels establiments regulats en aquesta llei per part de persones físiques o jurídiques que no disposin de la corresponent autorització.
També l’incompliment de les retirades del mercat dels medicaments o els productes sanitaris. El funcionament dels establiments i serveis farmacèutics sense la preceptiva autorització. L’incompliment dels requeriments de cessament d’activitat que formuli l’autoritat sanitària. La negativa absoluta a prestar col·laboració o a permetre l’actuació als serveis de control i inspecció degudament acreditats del ministeri responsable de la salut. I l’incompliment de les mesures cautelars i definitives sobre establiments i serveis farmacèutics que les autoritats competents acordin per causa greu de salut pública.
Comentaris (5)