En la resposta, Espot adverteix en primer lloc que, a diferència del que assegurava la parlamentària en la seva pregunta, “no es va decidir pagar el senyor Estañol i encara menys per uns documents que ja eren de l’Estat”. En canvi, explica que el conveni “tenia l’informe favorable tant del gabinet jurídic com d’intervenció general” així com el de la Cambra de Notaris.
Aquest acord, indica, estableix que l’antic fedatari “cedeix gratuïtament a l’Estat andorrà, a través del Govern, la digitalització de tots els instruments notarials per ell autoritzats abans de l’1 de gener del 2018”, un període on, recorden, “no hi havia l’obligació legal dels notaris de digitalitzar els seus instruments notarials”. A canvi continua explicant la resposta, “com a conseqüència de la donació esmentada, el Govern es compromet a no reclamar (...) la finalització dels treballs de digitalització pendents”. Aquests correspondrien als darrers mesos del 2019 i els primers del 2020. Tampoc es demanarà diners per l’enquadernació dels instruments notarials.
En definitiva, “es tracta doncs d’una adquisició a títol gratuït sotmesa a condicions o modalitats oneroses”. Aquesta estaria emparada en l’article 84 del Codí de l’Administració. També es remarca que “els instruments notarials en format físic, que pertanyen a l’Estat andorrà, foren entregats i dipositats en el seu dia a l’Arxiu General de Protocols sense cap cost” i, de fet, no són objecte del conveni signat amb Estañol.
Comentaris (1)