En anunciar l’allargament del període de presentació de les dades, el ministre portaveu, Guillem Casal, ha recordat que la mesura és “una càrrega de feina suplementària” sobretot per a les “empreses petites i de més reduïda dimensió o que tenen menys recursos”. D’aquí que s’allarga mig any el temps per poder presentar les dades i, a més, es permetrà fer-ho, si escau, de forma manual. Això sí, aquestes decisions s’adopten de forma excepcional només per a les dades relatives al 2023. En relació a la informació del 2024, aquesta caldrà presentar-la sens dilació abans del 31 de març del 2025 com estava fixat en el reglament sobre la bretxa professional de gènere.
Casal ha recordat que aquelles empreses “de més de 50 treballadors han de presentar una informació més exhaustiva”, mentre que aquelles companyies que estan per sota del mig centenar d’empleats han de presentar dades més genèrics, amb una comparativa mitjana anual dels salaris i marcant les diferències per franja d’edat i grup professional. La informació, d’entrada, s’ha de presentar en línia a través del portal de Govern establert a l’efecte.
El portaveu governamental ha explicat que de manera “excepcional” per aquelles empreses de menys de cinquanta treballadors i “que no disposin de certificat digital” es permetrà que es presenti la informació demandada “de forma manual” i a través dels formularis pertinents. D’aquesta manera, ha recordat Casal, els administrats tindran un acompanyament més ferm per part dels funcionaris del departament de Tràmits.
Més enllà de l’allargament del termini de presentació de les dades de la bretxa laboral, hi ha diverses petites empreses que consideren del tot innecessària haver d’aportar “una informació de la qual les administracions, d’una manera o altra, ja en disposen”, perquè, per exemple, la CASS sap perfectament què cobra cada assalariat. I no només això: en sap el sexe, en sap l’edat i només hauria de creuar dades i així no carregaria de feina petites empreses que altres necessitats o obligacions tenen.