La diferència entre els rics i els pobres s’ha incrementat. Així ho demostren les dades de l’Enquesta del cost de la vida. Les persones que més cobren han incrementat els seus ingressos en els darrers tres anys un 27,3% arribant als 41.900 euros de mitjana, mentre que els qui cobren menys, Marsol ha defensat que “cobren un 25% més que abans” amb 18.842 euros anuals. “Hi ha desigualtat, és veritat”, assenyala. Tot i això, exposa, que l’increment del poder adquisitiu entre el 2021 i el 2023 ha estat del 13%, mentre que la inflació ha estat del 10,7%. “ Els ingressos han crescut més que la inflació i si ho comparem amb els països veïns el nivell és superior”, manifesta. La titular d’Economia afegeix que “han arribat persones de molt nivell al país que tenen molta més capacitat i això fa incrementar la diferència”, però també ha reivindicat que el fet d'anar incrementat el salari mínim “fa que tothom incrementi”. Com a punts negatius, remarca que “hi ha massa llars que viuen de lloguer i hem de fer polítiques per adquirir el primer habitatge”.
A Andorra, el llindar de la pobresa es troba en 16.102 euros, uns 4.000 més que fa cinc anys. Ara bé, la taxa de persones que es troben en risc de pobresa és del 13,6%, quan fa cinc anys era del 12,8%
A Andorra, el llindar de la pobresa es troba en 16.102 euros, uns 4.000 més que fa cinc anys. Ara bé, la taxa de persones que es troben en risc de pobresa és del 13,6%, quan fa cinc anys era del 12,8%. Tot i això, el 2021 es trobava en el 14,7%. Cal sumar-hi que el 7,3% de la ciutadania té privació material severa, 0,5 punts menys que l’any anterior, però 3,8 punts percentuals per sobre del 2018. Per mesurar aquesta dada es té en compte que la persona no compleixi quatre dels vuit paràmetres com no poder fer vacances una setmana a l'any; no poder menjar carn, pollastre o peix dues vegades per setmana; no poder tenir una temperatura adequada a la llar els mesos més freds; tenir un retard en els pagaments relatius a l'habitatge en els darrers dotze mesos; no poder tenir un automòbil, o un ordinador; no poder reemplaçar els mobles o no poder fer front a una depesa de 1.201 euros. També s’ha de tenir en compte que les persones que estan en risc de pobresa o exclusió social són un 18,6% dels enquestats. Conxita Marsol ha admès que “encara hi ha llars que tenen problemes per cobrir les necessitats bàsiques i són les que reben els ajuts socials”.
HABITATGE
D’altra banda, l’Enquesta del cost de la vida inclou per primer cop l’anàlisi de de l’habitatge. Les llars que tenen sobrecàrrega dels costos de l’habitatge de lloguer, és a dir que superen el 40% dels ingressos han disminuït. El 2023 eren el 13,8%, mentre que el 2021 era del 17,8%. Marsol ho atribueix a l’increment del poder adquisitiu i al fet de la congelació dels contractes. La taxa és inferior a la dels països veïns. En el cas d’Espanya és del 24,2% i a França del 15,1%.En conclusió, les quatre aproximacions metodològiques adoptades en l’estudi sobre el cost real de la vida al Principat d’Andorra apunten, de manera consistent, a uns ingressos anuals adequats que se situen entre 16.100 i 18.700 euros per a una llar d’un adult, incloent-hi el cost del lloguer de l’habitatge.
Per millorar els resultats i el poder adquisitiu, la ministra ha apuntat l’increment del salari mínim dues vegades per sobre de l’IPC. Ha remarcat la necessitat que la població “tingui uns sous importants o correctes” i en els darrers cinc anys, ha recordat que l’han incrementat un 27%. També ha posat en relleu la gratuïtat del transport públic per beneficiar als ciutadans del país.