Dels 691.115,49 metres quadrats visats durant el 2024, la part més important se l’emporta l’obra nova: 554.850,24 metres quadrats visats. En aquest cas, el creixement respecte al 2023 és del 25,72%. “Es pot dir que aquest 2024 ha sigut un any amb molt visat”, afirma Nadal, que tot i així recorda que al final els metres visats “és la voluntat de fer, que no vol dir que realment s’acabi fent”. Amb tot, reconeix que les moratòries aprovades poden ser un dels elements que han contribuït a fer incrementar els metres quadrats visats. “És bastant possible que hagin tingut repercussió les diferents suspensions d’autorització de llicències”, explica, remarcant que per exemple, en el cas d’Ordino es va aprovar provisionalment el nou pla d’urbanisme a principis de novembre, i a l’octubre es van disparar els metres quadrats visats: 50.148,24 davant els 7.398,82 del setembre. “És el reflex dels propietaris que davant d’una possible revisió del pla, com que poden canviar les normatives i els poden penalitzar, s’afanyen a entrar projectes per assegurar-se que si ho volen tirar endavant ho puguin fer”, manifesta. Sovint és un “per si”, tot i que després no s’acaba executant.
Malgrat aquesta situació, Zaira Nadal, està convençuda que les moratòries “sí que són efectives” perquè tot i que hi ha qui se n’assabenta i intenta entrar els projectes, “molts altres no hi arriben i allò bo és que els nous plans d’urbanisme marquin aquestes diferències i portin a la baixa l’edificabilitat”.
Per mesos i en xifres globals d’obra nova, el juny va ser el moment amb més metres visats: 136.577,93. Ara bé, la xifra està condicionada per un sol projecte de gairebé 100.000 metres quadrats. Per darrer hi hauria el gener amb 61.749,33 metres quadrats i el març amb 50.465. La degana del Col·legi d’Arquitectes detalla que també s’ha detectat l’entrada de “molta quantitat de xalets alhora” en zones que s’han començat a urbanitzar. “És per tenir la previsió que es puguin fer les promocions, però si no estan venudes i si no hi ha compradors, això no tirarà endavant”.
De les xifres d’aquest 2024 també destaquen els metres quadrats visats corresponents a reformes, que són més del doble que l’any 2023: s’ha passat de 57.870,31 a 121.700,46, tornant a xifres més similars a les del 2022 (117.998,14), però encara per sota dels 147.021,18 del 2021. Nadal considera que és “bastant possible” que es pugui atribuir a les reformes engegades pel Govern per tal d’habilitar pisos de lloguer assequible.
NECESSITAT DE PARAR
Amb totes aquestes xifres a la mà, Nadal resumeix el 2024 com un any “d’activitat a l’alça” i no amaga que “el desig seria que es frenés una miqueta, ja li toca. Hi ha massa grues”. Veu cert perill de tornar ensopegar amb la mateixa pedra que el 2009-2010, que va portar una ensopegada “que ha durat molts anys”, tot i que les xifres puguin estar condicionades per les moratòries.
En aquest sentit aclareix que si bé els professionals de l’arquitectura volen treballar, “volem treballar a gust”, i això no sempre passa per aquella màxima de “com més feina, millor”. “Som arquitectes però també som ciutadans d’aquest país, tenim família i vivim aquí”, relata, reconeixent que quan parla de frenar, pensa sobretot “en el bé del país perquè ara s’està construint de forma descontrolada”.
Zaira Nadal demana que els responsables polítiques es prenguin “seriosament” la modificació de la llei del sòl i que realment esdevingui una eina a la qual posteriorment s’hauran d’ajustar tots els plans d’urbanisme i que d’alguna manera “limitin o difereixin en el temps l’urbanisme”. Creu que ara “es pot fer tot i no pot ser que es vagin fent urbanitzacions despenjades a la muntanya, sinó que toca fer-ho de manera més racional”. En definitiva aplicar el sentit comú que ja s’aplica en altre països i culminar primer les zones més urbanes, “i no afectar només el paisatge i el medi ambient fent urbanitzacions distants”.
Malgrat que també advoca per una “gestió a nivell nacional”, també demana prendre’s més seriosament els estudis de càrrega que han fet els comuns, perquè “deien que no hi havia problemes però ara per Nadal pugen turistes i llavors a Canillo han tingut problemes d’aigua”. En definitiva, “mirar-nos les coses objectivament, no com ens agradaria, sinó amb el que tenim i ser realistes. Si s’han d’agafar les tisores, s’agafen, perquè el terreny és limitat i els serveis són limitats”.