Les dades obtingudes per l’Altaveu, indiquen que durant el 2023, l’àrea de Comerç, Competència i Consum va rebre més 140 reclamacions relacionades amb formacions amb contractació electrònica, i en el temps que portem de 2024 n’ha rebut més de 180. Les dades són de fa uns dies, amb la qual cosa és probable que la xifra ja s’acosti pràcticament a les 200. Els principals motius que justifiquen les queixen són la informació deficient, el dret de desestiment i la disconformitat amb el contingut de la formació.
Durant el 2023, l’àrea de Comerç, Competència i Consum va rebre més 140 reclamacions relacionades amb formacions amb contractació electrònica, i en el temps que portem de 2024 n’ha rebut més de 180
En efecte, molts dels reclamants consideren que els cursos no responen a la promesa de guanyar diners ràpidament o pensaven que seria una formació més completa o el que escaigui. I en no pocs casos descobreixen que un cop ja han accedit als enllaços facilitats, per molt que no hagin usat la totalitat del contingut ofert, ja no es poden fer enrere. A més, alguns descobreixen que han subscrit una mena de contracte de préstec que els obliga a pagar, sovint durant dotze mesos, quotes de més d’un centenar d’euros. I els contractants se senten estafats.
Quan es rep una reclamació, l’àrea esmentada, segons fonts oficials, comprova que l’empresa tingui l’autorització administrativa per fer l’activitat comercial. Si treballa amb un nom diferent del seu nom comercial autoritzat, es demana que es registri la marca a Andorra. També es comprova que les dades de la societat constin al web. Per a Comerç, Competència i Consum no té cap importància si els promotors de la formació tenen rellevància pública o no, encara que molts dels cursos s’on oferts per pretesos ‘influencers’, ‘youtubers’ o altres denominacions semblants.
Segons les fonts governamentals consultades, la gran majoria de reclamacions s’han tancat de forma desfavorable per a la persona consumidora. És a dir, més del 90% s'han considerat no procedents (no justificades). La lletra petita va en contra del consumidor, del contractant. I encara que molts juristes andorrans consideren que la normativa nacional és molt més laxa que la que hi ha a Espanya, per exemple, i d’aquí que alguns d’aquests ‘influencers’ s’estableixin al Principat, des de Consum es considera que la legislació és homologable.
Quan es rep una reclamació, l’àrea esmentada, segons fonts oficials, comprova que l’empresa tingui l’autorització administrativa per fer l’activitat comercial
Amb tot, i davant la ràbia que senten molts dels consumidors, n’hi ha unes quantes desenes que inicien accions legals, especialment a Espanya -encara que també hi ha hagut denúncies a Andorra que han acabat en poca cosa o res-, tant per la via civil com per la via penal. Un dels promotors de cursos d’aquesta naturalesa que més malestar han generat els darrers temps és Enrique Morís, titular de la societat Retsinnal Group SLU. També recentment s’han interposat algunes denúncies, en aquest cas a Granada, contra Kike GTR, també establert a Andorra.
En els dos casos, els respectius ‘influencers’ s’han espolsat tota responsabilitat. I en el cas de Kike GTR, més encara, s’assegura que tot es deu a una campanya orquestrada per ferir la seva reputació. El que és clar, però, que es facin rics o no els consumidors, aquells que volen fer les formacions que acaben generant tantes queixes, els que sí que fan diners a cabassos són els promotors dels cursets.
Comentaris (3)