Si a les importacions li restem les exportacions, s’obté l’anomenada ‘absorció interna’ o demanda interna. És a dir, entre el que s’adquireix fora i el que el país ven a l’exterior en surt allò que es consumeix internament. Així les coses, i vistes les dades oficials que consten en bases de dades públiques accessibles a través de canals telemàtics (webs), durant el primer trimestre la caiguda de la demanda interna va ser del 12,6%. Al segon trimestre la davallada de la demanda interna, en plena crisi sanitària i amb dos mesos pràcticament de confinament, va arribar al 51,3%. En la primera meitat de l’any, per tant, la demanda va caure un 31,4%.
Segons els experts, la demanda interna representa, aproximadament, un 45% del PIB. Si es fa una extrapolació del segon semestre de l’any i es preveu que la demanda interna es redueixi un 10%, significaria que mantenint la mateixa estructura que l’any passat, la riquesa del país simbolitzada en el producte interior brut patiria un retrocés del 20%. Si el comportament del consum intern del segon semestre d’aquest 2020 fos el mateix que el del 2019 -és a dir, que el coronavirus no tingués cap efecte-, el PIB cauria un 14%, més lluny fins i tot de les previsions de Govern (al tomb del 10%) o de Fitch Ratings, que situa la caiguda en l’11,4%.
En teoria, perquè el PIB del 2020 retrocedeixi el 10% que pronostica el Govern, la demanda interna durant el segon semestre d’aquest any hauria de créixer un 9%, una xifra poc probable. Però, ¿com es podria arribar a aconseguir aquest increment de consum intern? Donat que no es preveu que la població andorrana vagi a l’alça, el creixement hauria de procedir del turisme. I només hi ha dos camins possibles: que vinguin més visitants o que els visitants incrementin la seva despesa. En qualsevol cas l’escenari és molt complexe.
Un retrocés plausible del 20%, que seria una batzegada monumental, si es mira l’evolució del PIB del país els darrers deu anys, seria impensable de trobar. En el període 2008-2010, en el marc d’una crisi financera global i de retrocessos constants de la generació de riquesa, la suma de la davallada dels tres anys, dels tres, va ser del 10,2%, amb una reculada del 3,4% el 2008, del 5,2% el 2009 i de l’1,6% el 2010.