En una de les respostes a la qual ha tingut accés l’Altaveu, Consum simplement indica que “en relació amb la reclamació rebuda contra Setter Digital, després de l'aportació d'informació que ens van remetre tant vostè com l’empresa, entenem que les reclamacions no escau”. En una altra, el departament ara inclòs en el ministeri de Turisme i Comerç s’esplaia una mica més. I indica que després d’analitzar també la informació aportada per les parts, “el nostre servei determina que no procedeix”.
Explica, sempre en la resposta feta arribar per alguns dels reclamants, que “referent al dret de desistiment, en la contractació electrònica s’aplica la normativa del país d’origen del consumidor. Per tant, s’aplica el Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries”. I en aquest cas, determina Consum, s’ha d’aplicar el títol III, “ja que es tracta d’una venda a distància. En aquest tipus de venda existeix el dret de desistiment, però amb algunes excepcions”.
I segons el departament governamental, en el cas de ‘setter digital’, operaria alguna de les excepcions. En concret, s’exposa en la resposta facilitada pels reclamants, l’excepció que cal tenir en compte és la que “es refereix al subministrament de contingut digital, que no es presta en suport material, quan l’execució ha començat. En les condicions que accepta el consumidor en el moment de contractar la formació s’informa d’aquest fet. D’igual forma, s’informa que el dret de desistiment es perd una vegada s’accedeix a la plataforma. Aquestes condicions s’accepten de forma expressa”.
I “en haver accedit, ha perdut el dret”. En conseqüència, “no podem exigir a Setter Digital que accepti el dret de desistiment”. En qualsevol cas, indica la resposta, sempre facilitada pels denunciants, que “l’empresa es compromet a seguir oferint el suport a la seva formació perquè aconsegueixi els resultats desitjats. La formació té una garantia de devolució si no s’aconsegueix un lloc de treball. Consulti els detalls de les condicions contractades.” Aquí és quan els usuaris de la formació hauran de veure si poden fer alguna nova reclamació o no. De fet, alguns d’ells estan estudiant com procedir a partir d’ara.
A més, han explicat, alguns d’ells estan a l’espera de la resposta d’altres organismes davant els quals s’han adreçat. En aquest sentit, les queixes, la reclamació, a mode de denúncia, també s’hauria fet arribar a la policia, que estaria fent les seves pròpies indagacions. L’empresa que ofereix la formació, anomenada Retsinnal Group SLU i que té com a soci i administrador únic Enrique Moris, un jove expert en màrqueting digital que en poc temps hauria fet molts diners amb formacions per a inversions de diversa naturalesa, ja havia assegurat que els reclamants no tenien dret a reemborsament i asseguraven que tot era legal.
Amb tot, segons alguns dels usuaris, Moris, no sempre de la millor manera, hauria intentat arribar a acords amb ells perquè deixessin de reclamar. I en algun cas hi hauria hagut entesa. El jove, que es vanta d’estar a Andorra i pagar molts menys impostos dels que hauria d’abonar en cas d’estar domiciliat a Espanya, usa totes les arts que pot. La seva societat està domiciliada a Encamp i el seu comerç en un ‘coworking’ de l’avinguda Tarragona d’Andorra la Vella.
I si en l’article s’indica que la informació ha estat facilitada per alguns dels reclamants és perquè curiosament, en el mateix moment que Moris insistia en què es modifiqués l'article 'algú' va induir a error Google plagiant el primer article de l'Altaveu i així aconseguir que la primera informació que aquest mitjà va oferir sobre les reclamacions quedés bloquejada a nivell d’Internet i no fos accessible, situació que amb un petit aclariment a Google es va poder resoldre.
Comentaris (6)