En total, Concòrdia ha tramitat 54 esmenes a un text que, segons el seu líder parlamentari, Cerni Escalé -que ha comparegut per explicar-les al costat del seu company de grup Pol Bartolomé- reprèn alguna de les propostes que, al llarg dels darrers mesos, ha fet la formació però que han estat refusades. Ara, en canvi, es plasmen al projecte legislatiu, tot i que, lamenten, “de forma més tímida”. Això provoca una llei “de dues cares marcades”, ja que “té un sistema no prou desenvolupat amb els pisos buits”, en canvi, és “contundent sí amb els pisos turístics”, però “dòcil davant la inversió estrangera, la immigració i les mesures fiscals”. Al seu entendre, “és com donar una aspirina a qui s’ha trencat la cama”.
Concòrdia aposta per aplicar a la immigració un “principi de sostenibilitat demogràfica”: limitar anualment el nombre de permisos de residència que es poden atorgar -2% de la població total pels de sojorn i treball, 0,25% pels autònoms i 0,15% pels passius-
Escalé i Bartolomé han deixat clar que tenen seriosos dubtes sobre una de les mesures claus del text: la cessió temporal obligatòria de pisos buits. Admeten que cal buscar fórmules per posar més habitatge al mercat de lloguer residencial, però també avisen que no acaben de trobar “prou desenvolupada” la regulació que ha fet Govern. “A la llei òmnibus es fa la intervenció més agressiva que hi ha hagut mai al nostre país en nou articles”, ha avisat Escalé, tot apuntant que hi ha molts interrogants encara: “Què passarà realment si hi ha una execució forçosa? Veurem Govern esbotzant portes? Com es fan els cobraments per part dels propietaris per part d’aquells que no poden ingressar diners perquè no tenen els pisos declarats? Han fet una reflexió poc madurada”.
Des de Concòrdia s’han fet diferents esmenes per modificar aquests articles i “donar una mica més de consistència”, però aposten per “fer un desenvolupament paral·lel via reglament”. I, també, per una alternativa a la mesura de cessió obligatòria, sobretot pel que fa a aquells immobles no declarats: “fer públic el cadastre i la propietat de cada bé”. Escalé ha argumentat que “no tenim per què amagar el nom dels propietaris sempre que es deixi prou temps a aquests, sis mesos o un any, per regularitzar la situació amb la seva hisenda”. Al seu entendre, seria una “fórmula indirecta” i “sense una intervenció sobre la propietat privada, sense aquesta nacionalització” que seria “útil i interessant” per posar pisos al mercat, que es podria complementar amb un increment de l’impost sobre els habitatges buits.
Pel que fa als pisos turístics, en canvi, sí que valoren en la seva major part com a encertades les propostes de Govern perquè, com ha comentat Bartolomé, “és fonamental l’entrada de nous allotjaments en el mercat residencial”. Ara bé, sí que esmenen el text amb l’objectiu d’evitar que molts apartaments passin del lloguer per a turistes a lloguer de temporada. Qualsevol pis que s’arrendi per un temps inferior a 90 dies anuals passarà a tenir consideració d’HUT si s’aprova l’esmena presentada per Concòrdia.
IMMIGRACIÓ I INVERSIÓ ESTRANGERA
Una proposta que es considera clau per incloure en el text és el que han definit com a “principi de sostenibilitat demogràfica”. Concòrdia vol que la llei limiti anualment quants permisos d’immigració pot donar Govern. Així, i segons ha desgranat Pol Bartolomé, el màxim seria d’un 2% sobre la població real pel que fa als de sojorn i treball, d’un 0,25% per les de treball per compte propi i del 0,15% per a les residències passives.
Pel que fa a la inversió estrangera, la formació vol limitar a un sol immoble els que pot comprar una persona no resident i que no sigui andorrana i que el màxim de metres quadrats anuals que sumin aquestes operacions no superi els 100.000
“Convé limitar la capacitat de Govern a l’hora d’atorgar nous permisos de residència”, ha remarcat el conseller general lauredià, tot indicant que “hi ha una raó important: tenim una de les taxes de natalitat més baixa, però en canvi som dels països amb més increment de població en la darrera dècada”. Això es deu, a l’entendre de Concòrdia, a “un model d’immigració, basat a atreure milers d’autònoms estrangers i residents passius”. Bartolomé ha recordat que “això ha generat els reptes en matèria d’urbanisme, territori i habitatge que afrontem”.
Des de la formació, també es proposa endurir de forma contundent l’impost de plusvàlues. Així, si un immoble es ven abans que passin dos anys de la seva compra, el recàrrec seria del 25%. I, posteriorment, aniria baixant progressivament fins que passi una dècada des de l’adquisició. També es vol incrementar el tipus de l’ITP fins al 10%. Això sí, es preveuen exempcions en cas que l’operació sigui per comprar el primer habitatge residencial.
A més, Concòrdia considera clau limitar encara molt més la inversió estrangera en immobles. Les seves esmenes persegueixin que una persona no resident -i que no sigui andorrana- només pugui comprar un bé. I, a més, que hi ha una mena de sistema de quotes. Anualment, els metres quadrats adquirits per persones foranies no podrien ser superiors als 100.000, xifra que Govern podria restringir encara més per via reglamentària si ho considera necessari. També es proposa la creació de zones d’exclusió on cap estranger podria comprar. Aquestes haurien de ser establertes pels comuns als seus plans d’urbanisme en un termini de sis mesos. En cas contrari, seria el Consell qui ho impulsaria.