La Cambra apressa Govern amb la zona franca i demana tenir veu al comitè mixt amb la UE

Durant la presentació del tradicional informe econòmic, que posa en relleu un moderat optimisme del sector empresarial, el president de l’entitat, Josep Maria Mas posa en relleu la necessitat de garantir l’accés a l’habitatge als treballadors que venen de fora i acompanyar les empreses si s’aprova l’acord d’associació

El cap de Govern, Xavier Espot, i Mas parlen abans de l'acte de presentació.

El sector empresarial es mostra moderadament optimista de cara al futur immediat. Les previsions són positives, com ha explicat el president de la Cambra de Comerç, Josep Maria Mas, durant la presentació de l’informe econòmic del 2023. Des de l’entitat, més enllà de xifres, també s’ha volgut posar sobre la taula demandes que consideren clau per garantir la bona evolució de l’economia. Mas ha destacat la necessitat de mantenir una pressió fiscal competitiva, garantir l’accés a l’habitatge als treballadors que vinguin de fora, donar suport a les empreses si s’aprova l’acord d’associació i que aquests puguin tenir veu al comitè mixt de seguiment. També ha remarcat la importància d’impulsar ja una zona franca per a mercaderies.

Un any més, la Cambra ha fet públic el seu informe anual sobre l’evolució econòmica del país. En línies generals, es pot dir que té bona salut. Cert, amb indicadors més normalitzats després dels exercicis posteriors a la sortida de la pandèmia i amb la construcció i els serveis com els sectors més dinàmics. Una evolució que es manté aquest 2024, com ha apuntat Mas, amb un “creixement modest però sostingut”. Per tant, “les perspectives apunten a la continuïtat del cicle expansiu” impulsada per factors com “la millora de les condicions financeres en un context de pressions inflacionistes més baixes, la bona dinàmica de la inversió productiva, la millora de les rendes de treball com a factor impulsor del consum o les previsions de creixement relativament favorables a les economies de l’entorn”. En canvi, però, també avis dels riscos existents, vinculats especialment “a la incertesa geopolítica a escala global”.

Pel 2024, s’espera “creixement modest però sostingut” i “la continuïtat del cicle expansiu” de l’economia andorrana afavorida per “la millora de les condicions financeres en un context de pressions inflacionistes més baixes, la bona dinàmica de la inversió productiva o la millora de les rendes de treball”

I, a partir dels resultats, la Cambra adverteix que per consolidar aquesta bona tendència també calen diferents accions des dels poders públics, essencialment des del Govern. Entre altres coses, Mas ha defensat que cal “articular una visió clara de país per mitjà d’un nou pla estratègic transversal a llarg termini (20-30 anys) que involucri tot el sector públic i el privat”. Aquest, desgrana, “hauria d’incloure fites polítiques i accions clares per guiar el progrés en diferents àrees” i, sobretot, “permetre crear les bases per a un futur més sostenible, inclusiu i pròsper”.

Més enllà d’aquesta demanda més general, el president de la Cambra ha posat sobre la taula el que considera “objectius prioritaris” que s’haurien d’abordar per poder crear “un marc propici que afavoreixi el desenvolupament econòmic transversal i generi noves oportunitats empresarials en tots els àmbits”. I, entre aquests, hi ha el de la diversificació de l’economia i l’atracció d’inversió estrangera d’alt valor afegit. A l’entendre de Mas, aquesta fita s’ha d’assolir a través “un model col·laboratiu que, lluny de l’intervencionisme, apropi veus i generi consens” i que impliqui Govern i empreses a “treballar plegats per fomentar la innovació i la competitivitat”.

En aquest àmbit, es considera necessari mantenir “un sistema fiscal competitiu”, donar suport a les petites empreses, atreure talent i garantir la seguretat jurídica. I, també, impulsar un projecte del qual es va parlar molt la passada legislatura, però que, de moment, semblava aparcat: la zona franca. En aquest sentit, la Cambra és contundent: cal posar-lo en marxa ja. Mas ha recordat que es tracta d’una demanda del sector en el qual “treballem amb els diferents governs des del 2016”. “Creiem fermament que aquest projecte hauria de veure la llum dins de l’actual període legislatiu”, ha afirmat.

Espot i Mas, a la taula des de la qual han parlat.

De fet, l’acció també l’ha citat a l’hora de parlar d’un altre dels quatre objectius prioritaris esmentats: la creació de noves infraestructures i la millora de les comunicacions. En aquest sentit, més enllà de valorar positivament accions ja en marxa com les obres als accessos amb França o els vols des de l’aeroport Andorra-la Seu, Mas no s’ha mullat gaire a l’hora de citar quines noves actuacions es podrien fer, més enllà de la necessitat “d’explorar noves opcions de comunicació per garantir una connectivitat més robusta i accessible”. En canvi, sí que ha tornat a treure la zona franca: “És un projecte prioritari que no només maximitzaria l’impacte positiu d’aquestes infraestructures sinó que també oferiria un marc ideal per donar un clar i decidit impuls a diversos sectors d’activitat”.

Pel que fa als altres dos objectius prioritaris, el president de la Cambra ha defensat obertament la necessitat d’apostar decididament per un turisme més qualitatiu i sostenible. I això passa per “dignificar” el sector però també per “l’adequació del marc migratori a les necessitats reals” per “trobar un equilibri entre els serveis que requerim i les limitacions actuals”. Mas ha apuntat que “per oferir un servei de qualitat és una condició sine quan non disposar d’un nombre adequat de professionals formats i motivats que pugui cobrir les demandes del sector; si no, no podrem garantir la continuïtat i l’excel·lència del servei, ni assegurar una experiència satisfactòria als nostres clients”.

Mas avisa que “per oferir un servei de qualitat” -sobretot en l’àmbit turístic- “és una condició sine quan non disposar d’un nombre adequat de professionals formats i motivats que pugui cobrir les demandes del sector; si no, no podrem garantir la continuïtat i l’excel·lència del servei, ni assegurar una experiència satisfactòria als nostres clients”

A la vegada, ha fet referència a un altre dels grans problemes actuals: l’habitatge. Així, ha recordat que “és crucial establir polítiques que es complementin amb mesures que afavoreixin una bona acollida i integració de les persones que treballen en el nostre país” i, en aquest àmbit, cal garantir que poden tenir un lloc on viure “adequat i assequible” perquè “puguin establir-se amb seguretat i estabilitat”.

El quart objectiu citat ha estat l’encaix d’Andorra al món i, lògicament, es refereix bàsicament a l’acord d’associació. Sense pronunciar-se obertament a favor o en contra, Mas sí que ha advertit que, en cas d’aprovar-se, cal que Govern “acompanyi les empreses en el canvi de paradigma per assegurar la seva activitat i competitivitat”, un suport que “hauria d’incloure la implementació de mesures concretes per facilitar la transició, proporcionar orientació sobre els nous requisits normatius i garantir que poden adaptar-se eficientment als nous estàndards europeus”.

En aquest sentit, ha deixat clar el compromís a col·laborar amb tots els sectors i amb l’executiu per “minimitzar l’impacte del canvi i maximitzar les oportunitats”. I, també, ha reclamat que s’estableixi “un mecanisme de diàleg vinculant adequat per garantir la representació efectiva dels interessos del teixit empresarial dins del comitè mixt amb l’objectiu de contribuir amb els seus coneixements al benefici general”. Mas també ha demanat que es faci “una avaluació exhaustiva i detallada del cost operatiu associat a la integració, també per a l’administració pública com per a les empreses andorranes”.