Així ho revela l’enquesta de forces del treball que ha fet pública aquest dijous el departament d’Estadística. Com s’ha dit, durant el 2023 es van mantenir les dues tendències que s’estaven vivint els darrers anys. Per un costat, va a l’alça el percentatge de població ocupada: Sobre un total de 50.785 persones que estan en edat pròpiament laboral -entre 15 i 64 anys-, el 83,2% treballa. Això suposa set dècimes més que la dada del 2022, que era del 82,5%.
I, pel contrari, el que va a la baixa és la població aturada. Si el 2022 la taxa es va situar en 2,1%, amb un càlcul de 1.045 persones d’entre 15 i 64 anys que, en aquell moment, no tenen feina, s’ha baixat a només 814. Això representa un 1,6%, la dada més baixa dels darrers anys.
La taxa d’aturats ha tornat a caure gràcies especialment a la davallada del nombre de dones sense feina i se situa en mínims històrics així com molt per sota de la que es registra als països veïns i a la mitjana europea
Si la dada es desglossa en funció del gènere, es comprova que l’atur -el poc que, si es fa cas a la informació d’Estadística hi ha al país- afecta més els homes que les dones. Així, en el primer cas, la taxa se situa en l’1,9%, mantenint-se la del 2022. En canvi, per al sexe femení, hi ha una davallada important. Si el 2022 es va tancar amb un 2,4%, a finals del 2023 s’havia reduït a la meitat, fins a l’1,2%. Per tant, la reducció de l’atur en el darrer any s’ha concentrat especialment entre les dones.
Una altra dada interessant és com afecta l’atur en funció de la nacionalitat. En el cas dels andorrans, ha caigut del 3,5% el 2022 a un 1,8%. En canvi, en el cas de les persones amb un altre passaport, hi ha un lleuger increment: de l’1,2% a l’1,4%.
Pel que fa a la distribució segons l’edat, la franja amb més atur és la juvenil. Segons Estadística, un 5,8% de les persones entre 15 i 24 anys es troben sense feina, tot i que la xifra cau de forma important en comparació a l’any anterior quan superava el 10%. En canvi, és més baixa en la resta de franges: de l’1,4% per als treballadors entre 25 i 54 anys i del 0,9% entre 55 i 64.
En canvi, on hi ha poca diferència és si les dades s’analitzen tenint en compte el nivell d’estudis. Entre qui ha cursat només els obligatoris, la taxa és de l’1,8%. Per a la resta (secundària o superior) baixa lleugerament fins a l’1,4%.
Per tant, la realitat és que la taxa d’atur a Andorra és sensiblement més baixa que les dels països de l’entorn. A Espanya, ara se situa en el 12,1% mentre que a França és del 7,3%. Fins i tot queda lluny de la mitjana europea, que és només del 6%.
Les dades també permeten quantificar la bretxa salarial entre homes i dones. Els primers, cobraven el 2023 una mitjana de 2.716,4 euros mensuals mentre que l’altre sexe es quedava força per sota: 2,189,4. Això suposa una diferència entre els dos gèneres de 527 euros. També es constata que les remuneracions al sector públic són sensiblement superiors a les del privat. En aquest segon cas, el sou mitjà se situa en 2.269,7 euros, en comparació als 3.081,7 que es registren a l’administració i a entitats parapúbliques. Per tant, en aquest cas la bretxa seria de 812 euros.
L’enquesta també aporta informació sobre el nombre de joves que, ara mateix, ni estudien ni treballen. Els coneguts com a ‘nini’. Segons les dades d’Estadística, el 2023 n’hi havia al país un total de 164 persones en aquesta situació. La dada ha davallat en comparació als 307 registrats l’any anterior. També es comptabilitzen 66 aturats de llarga durada, pels 197 del 2022.