Els balanços de la BPA ‘intervinguda’ posen l’AREB contra les cordes

Una empresa privada, com defensa el Govern que és l’entitat bancària en resolució, no pot funcionar amb fons propis negatius i, en conseqüència, els administradors del banc, que són els membres de l’agència estatal, poden haver d’assumir responsabilitats personals

Comentaris

Immoble que havia acollit una oficina de BPA, després de Vall Banc i ara ja desmantellada.
Immoble que havia acollit una oficina de BPA, després de Vall Banc i ara ja desmantellada. Toni Solanelles

El neguit entre el Govern i l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) és més que evident. L’aparició dels balanços de Banca Privada d’Andorra (BPA), amb unes xifres que ningú no ha desmentit, deixen l’AREB en una situació molt complicada. Si BPA, en estar intervinguda per l’administració, és una entitat pública, l’agència estatal hauria de lliurar la comptabilitat al Tribunal de Comptes. Si encara es tracta d’una entitat privada, com defensa per exemple el ministre de Finances, Eric Jover, la llei fixa unes responsabilitats gens menor que podrien acabar esquitxant el propi executiu.

En tot cas, la BPA intervinguda i l’AREB estan en fals. I fins i tot el Govern es pot trobar en la mateixa situació. El que és clar, i ho marca la llei, és que una empresa privada no pot funcionar amb uns fons propis negatius. I queda clar, dels balanços que s’han filtrat, que al 2020 BPA presentava un patrimoni net negatiu de poc més de 190 milions d’euros. Segons que han recordat diverses fonts, si una empresa entra en fons propis negatius, la llei dona dos mesos perquè els responsables de la companyia presentin un pla de redreçament o, en cas contrari, perquè es liquidi l’empresa en qüestió.

Seu central de BPA.

Relacionat

La gestió de l’AREB genera unes pèrdues d’uns 500 milions a la BPA ‘intervinguda’

Amb BPA no s’ha produït ni una situació ni l’altra. De fet, la pròpia llei 8/2015, la ‘llei AREB’ o ‘llei BPA’, dona a l’agència estatal  capacitat per finançar-se i evitar el desequilibri patrimonial. I el finançament, suposadament, hauria d’arribar de Govern. Tampoc s’ha produït aquest escenari. I davant d’aquesta situació, la legislació marca que es poden instar responsabilitats personals dels administradors de la companyia que es trobi amb fons propis negatius. En aquest cas, doncs, caldria exigir responsabilitats als membres de la pròpia AREB, que assumeix l’administració i el control de BPA. Responsabilitat que podrien ser de tipus penal.

La llei de societats estableix, formalment, que “en cas que, en compliment d’una llei, el capital de la societat hagi de quedar per sota del capital mínim exigit, la societat es dissol de ple dret sempre que no posi remei a aquesta situació, com a alternativa a la seva dissolució, en el termini de dos mesos a partir de la inscripció de la reducció de capital en el registre de societats. La societat amb un capital social inferior al mínim legal exigible compromet la responsabilitat personal solidària dels socis i dels administradors pels actes i negocis jurídics que es realitzin en el seu nom, mentre no es posi remei a aquesta situació o s’insti la liquidació” segons el que fixa la pròpia normativa.

Fins no fa massa, com a administrador de l’AREB al registre de societats hi figurava qui havia estat el seu president, Albert Hinojosa. Suposadament, aquest rol l’hauria d’haver assumit la nova presidenta de l’agència, Sílvia Cunill. I també caldria veure fins on arriba la responsabilitat del director general de l’AREB i màxim responsable executiu de la BPA intervinguda, Òscar Gelabert, que aquests dies ha tingut un inusual contacte intens amb el Govern.

Comentaris (9)

Trending