Així, en l’escrit que formarà part de tot el material que recopila la Societat Andorrana de Ciències, Cadena valora positivament que l’entesa assolida amb la Unió Europea suposa “un equilibri raonable entre les obligacions que suposa accedir al mercat interior i les adaptacions que s’han aconseguit en virtut de l’especificitat andorrana”. Entre aquestes, destaca el “manteniment del control sobre la immigració amb un sistema de quotes, l’exclusió de la fiscalitat, la transitòria de 30 anys per a la unió duanera dels productes del tabac, la incorporació de les franquícies de l’acord duaner de 1990 o el període transitori de 15 anys per al sector financer que permet seguir un full de ruta per accedir als mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu”.
“L’acord d’associació amb la UE ha de ser per a Andorra la porta cap al món globalitzat, la manera d’accedir als mercats globals d’una manera ordenada”, afirma el màxim responsable de la patronal
Admet Cadena, doncs, que és “un acord asimètric” i el considera “lògic en el cas de la relació entre Andorra i un gegant com la UE”. Amb ells, assegura el president de la CEA el Principat “gaudeix de gairebé tots els drets associats al mercat interior i la part comunitària té certes limitacions en l’accés al mercat” local. I, en aquest sentit, recorda que “amb independència del contingut concret, el que resulta indubtable és que l’economia andorrana necessita instruments per a la seva diversificació” i aquesta “només serà possible si som capaços d’arribar a nous mercats que avui no tenim al nostre abast i de tenir nous marcs normatius i de competitivitat que ens ho permetin”. En aquest sentit, deixa clar que, al seu entendre, “amb el marc, les eines i els mercats que tenim al nostre abast, l’economia andorrana ja ha desplegat totes les seves possibilitats en àmbits com el comerç, el turisme, la construcció i la banca”.
Per això, el màxim dirigent de la patronal no dubta a afirmar que “l’acord d’associació amb la UE ha de ser per a Andorra la porta cap al món globalitzat, la manera d’accedir als mercats globals d’una manera ordenada”. Especialment, destaca que el conveni “reforça el sector financer”, fet que considera “una bona notícia per al país”, ja que “disposar d’un sector financer propi és un element de sobirania cabdal com també és clau per a la independència econòmica del país tenir un teixit productiu diversificat, que no depengui en excés de pocs àmbits”. Cadena avança que si el document aconsegueix el ‘sí’ en el futur referèndum, “haurem de saber trobar projectes que encaixin en aquesta lògica de fomentar la interdependència i créixer gràcies a la cooperació amb els veïns”.
ANÀLISI ECONÒMICA
Durant la ponència, el mandatari de la CEA també fa balanç de l’evolució de l’economia andorrana en un món cada cop més globalitzat. Entre altres detalls, aborda el fet que, en els darrers anys, la gran escletxa entre importacions i exportacions, si bé encara continua sent gran, s’ha reduït. “El 2000 vam importar béns per valor de 1.114 milions d’euros i vam exportar béns per valor de 57. El 2023, les nostres importacions van ascendir a 1.845 milions mentre que les exportacions sumades arribaven a 236 milions. És a dir, al tombant de segle les nostres exportacions només representaven un 5% de les importacions; mentre que avui dia la proporció és del 13%”, explica. Per tant, apunta que “continuem essent un país netament importador, però les nostres exportacions han crescut a un ritme més accelerat que no ho han fet les importacions”.
Per a Cadena, les dades “ens diuen que l’inversor estranger veu Andorra com una economia de serveis; i, en canvi, el potencial de creixement de sectors tradicionals com el comerç o el turisme sembla més limitat”
També analitza l’impacte de l’obertura a la inversió estrangera aprovada el 2012. “Les xifres ens diuen que des d’aleshores fins al 31 de desembre del 2023 es van formalitzar -és a dir, en termes d’inversió real, ja efectuada- un total de 2.092 milions d’euros”, comenta. Admet que una part important (el 43%) correspon a l’àmbit patrimonial, però demana que “no perdem de vista altres dades”. Entre elles, el fet que “515 milions d’euros (una quarta part del total) han anat destinats a l’àmbit de la prestació de serveis; 322 milions (un 15% del total), a l’àmbit immobiliari i de la construcció -a les activitats empresarials d’aquest àmbit, que no hem de confondre amb l’adquisició d’immobles-; 146 milions (un 7% del total), a l’àmbit del comerç; i 52 milions (amb prou feines un 2,5% del total) a l’hostaleria”. Així, entén que “aquestes dades ens diuen que l’inversor estranger veu Andorra com una economia de serveis; i, en canvi, el potencial de creixement de sectors tradicionals com el comerç o el turisme sembla més limitat”.
Cadena també posa en relleu que, malgrat l’evolució a l’alça del producte interior brut (PIB) -ha passat de 1.991 milions l’any 2000 a 2.859 el 2023-, hi ha una assignatura pendent: el fet que el PIB per càpita “es manté inalterat: 33.521 euros el 2000 i 33.594 euros el 2023. “El que aquesta dada ens indica és que durant els últims 24 anys la població ha crescut tant o més del que ho ha fet la riquesa del país”. Al seu entendre, doncs, “Andorra ha d’aprofundir en el camí de la diversificació del seu model productiu, amb sectors no tan intensius en personal com l’hostaleria o el comerç minorista. Ens calen, en resum, sectors menys intensius en mà d’obra i menys extensius en l’ús del territori”.
REPTES DE LES EMPRESES FAMILIARS
Qui també ha participat en la jornada amb una ponència no presencial ha estat el president de l’Empresa Familiar Andorrana, Daniel Armengol. El seu escrit s’ha centrat en els deures que aquest tipus de negoci han de fer davant una economia cada cop més globalitzada. “En aquest context, hem hagut de trobar maneres de mantenir-nos competitives en el mercat”, ha indicat.
Des de l’EFA, Daniel Armengol reclama que cal “una estratègia clara de país” que comporti “un enfortiment de la identitat cultural i turística” i una “reducció de la dependència externa en sectors claus com ara l’energia” així com millores en les infraestructures per reduir el desenclavament”
Alerta, però, que arran d’alguns fets com ara la pandèmia del coronavirus, l’augment del nacionalisme proteccionistes o les tensions geopolítiques han obert un procés al contrari. Una desglobalització. “En aquest context, hem de repensar les estratègies per mantenir la competitivitat”, avisa. Més encara amb la “dependència” d’Andorra i la seva dimensió i economia oberta. “Qualsevol canvi en les dinàmiques de globalització té un impacte considerable en la nostra economia i societat”, remarca Armengol.
Per això, apunta que, ara mateix, les empreses familiars, per un costat, tenen “la necessitat de reestructurar les cadenes de subministrament per reduir la dependència de proveïdors internacionals”. També considera que “hem de ser capaços d’adaptar-nos ràpidament als canvis i mantenir una estratègia flexible per gestionar els riscos associats així com afrontar la incertesa econòmica”. I, malgrat això, no nega que “la internacionalització segueix sent una oportunitat important”, tot i que cal “tenir ben present imperatius” com ara accedir als nous mercats de forma planificada i amb aliances estratègiques amb empreses locals o sabent que cal adaptar els productes o serveis a les preferències del nou indret on es vol operar.
Davant aquest context, conclou Armengol, “el futur d’Andorra i de les seves empreses dependrà de la capacitat d’adaptar-se als canvis i aprofitar les oportunitats que sorgeixen”. També considera que cal “una estratègia clara de país” que comporti “un enfortiment de la identitat cultural i turística” i una “reducció de la dependència externa en sectors claus com ara l’energia” així com millores en les infraestructures per reduir el desenclavament, potenciar el comerç electrònic i fomentar la diversificació econòmica.
Comentaris (19)