En la documentació que acompanya el text legislatiu, l’executiu admet que la situació dels autònoms no és pas positiva. Quantitativament, sí, n’hi ha més. Qualitativament, però, l’evolució no ha estat l’esperada. Així, entre 2017 i 2021, el nombre de treballadors per compte propi va experimentar un increment del 14,9%. Així, a finals de l’any passat, se situaven en un total de 7.934 persones.
Es podria pensar, doncs, que la riquesa que aporten al país hauria d’haver crescut en aquest període. No ha estat, però, així. Al contrari. Els ingressos declarats davant el departament de Tributs i Fronteres han caigut de forma dràstica. El 2017 van ascendir a 780,2 milions d’euros. El 2020, cert, en un context de pandèmia, es van situar únicament en 621,3. És a dir, una davallada del 20,36%.
Això es tradueix en un impacte inferior sobre el Producte Interior Brut del país. El 2017 els treballadors per compte propi aportaven el 29,18% de la riquesa que es genera a Andorra. Quatre anys després, aquesta dada s’ha situat per sota del 25%: en el 24,53%. El Govern posa en relleu que això “marca, tot i els efectes de la crisi econòmica derivada de la Covid-19, una tendència de pèrdua de pes específic dels autònoms dins l’economia andorrana”. I s’admet que aquest fet “pot ser interpretat per les dificultats pròpies que pateix el col·lectiu”.
D’aquesta forma s’argumenta la necessitat del nou projecte legislatiu, ja a tràmit al Consell General. Una llei que, lògicament, suposarà un impacte econòmic, especialment sobre els comptes de la CASS. Es confia per una banda que la millora de condicions pugui ajudar a generar “un efecte crida” i, per tant, que hi hagi un increment dels autònoms. Aquesta és una de les variables que s’analitza per conèixer “l’ordre de magnitud de l’impacte econòmic”. L’altra, lògicament, la pujada de la despesa que suposarien les noves prestacions.
El document fet arribar al Consell General juntament amb la llei, al qual ha tingut accés Altaveu, estableix tota una sèrie d’escenaris en funció d’aquestes variables. Per al Govern, la forquilla futura a esperar oscil·laria entre 2,3 i 2,9 milions.