El projecte legislatiu està a punt de sortir del forn. O, millor dit, de la comissió d’Economia del Consell General. Ho farà, a més, amb un consens ben poc habitual. De les 66 esmenes presentades pels diferents grups, 50 han tirat endavant amb el suport unànime de totes les forces polítiques, sigui directament tal com es van fer o introduint alguna transacció. Tot fa pensar que quan el dia 30 el text es voti al ple passarà per unanimitat.
Un dels canvis claus que s’ha aportat al text prové d’una de les esmenes que va presentar el PS. Així, i via una disposició final nova, la llei farà un encàrrec a Govern: haurà d’elaborar en un futur un projecte legislatiu que introdueixi el que es coneix com a fiscalitat ambiental. És a dir, una sèrie de figures impositives que s’hagin de pagar en funció de si es compleixen bones pràctiques en matèria de reciclatge i gestió de residus. Es tracta de fórmules que ja s’apliquen a alguns països de l’entorn i que es considera que poden ajudar a assolir els objectius marcats pel text.
I aquests, a més, seran més ambiciosos. Per exemple, pel que fa a la reducció de residus, l’article 6 fixava inicialment una disminució del 10% en els urbans. El text final establirà que ha de ser del 15% el 2030 i del 20% el 2035. Pel que fa al reciclatge, es deixa clar que el canvi s’ha de produir amb relació a les dades del 2010: 55% el 2025, 60% el 2030 i 65% el 2035. A banda, també s’incorpora una fita: que el nombre d’empreses basades en l’economia circular arribi a ser del 25%.
Tal com també havia proposat el PS -de fet és el grup que va fer més esmenes, fins a 60-, es fixarà que cal fer la recollida selectiva de dues faccions fins ara no contemplades. Per això, via disposició final, es canviarà la Llei de residus. I s’obligarà a afegir el tractament específic de la matèria orgànica i dels tèxtils. D’aquesta forma es considera que es poden assolir dos objectius a la vegada: un disminuir la brossa que es genera al país; i dos, incrementar el que es recicla.
Una altra proposta de modificació que s’ha acceptat l’havia elevat Terceravia. Ja s’accepta que els establiments de restauració hagin de proporcionar aigua de forma gratuïta si aquesta és de l’aixeta. Això sí, s’incorpora la possibilitat que en cas que sigui provinent d’un sistema de filtratge professional sí que es pugui cobrar.
El text que se sotmetrà al pla també limitarà de forma important aquells productes que es donen en monodosi. La regla general és que queden prohibits. Ara bé, via reglament, el Govern haurà de determinar les exempcions que es puguin acceptar per “criteris sanitaris”. Un exemple que fonts properes a la comissió han apuntat a Altaveu són els sobres de salses, oli o vinagre. Per adaptar-se a aquesta novetat, es donarà un termini de quinze mesos.
Al règim sancionador també s’ha incorporat noves infraccions. És el cas de les empreses de construcció que no facin bé la separació entre àrids, vidre i fusta sempre que sigui possible o els restaurants que no destriïn d’origen els residus. A banda, s’ha establert que l’import de les sancions que s’imposin es destini directament al fons verd.