Així es posa en relleu en les dades que el director d’Andorra Telecom ha inclòs en la ponència enviada a la Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu que s’està celebrant aquest dissabte al Lycée Charles Renouvier de Prada de Conflent sota el títol ‘La globalització i Andorra’. L’escrit se centra en com afecta a nivell del Principat i de les tecnologies de la comunicació un fenomen que, avisa, “és imparable i ve acompanyada d’impactes negatius i positius que lamentablement van de bracet i que afecten tots els aspectes de la vida”.
Un exemple, justament, el dona en l’àmbit del qual se n’ocupa. Així, recorda que als anys 90 “no existia el GSM ni el roaming” i que “cada país tenia especificacions diferents de com havien de funcionar en el seu territori les telecomunicacions mòbils”. En el cas d’Andorra, es va optar per seguir “l’estela de la normativa espanyola”. I això provocava que els terminals del país del sud sí que funcionessin al Principat però, en canvi, els francesos, no.
Tot va canviar a finals dels 90, amb un salt internacional “cap a una homogeneïtzació”. Fruit d’això, es va crear la itinerància. Amb un mateix telèfon es podia parlar en diferents països, això sí, amb un cost suplementari. “Això, a Andorra va tenir un doble impacte positiu. Per una banda, ja no calia ser, a afectes de telecomunicacions, una extensió del territori espanyol, sinó que érem un país més que implementava l’estàndard. I, per l’altra, l’impacte econòmic, que va ser majúscul”, relata Nadal en la seva ponència. “El servei era molt car, però molt valorat. La gent l’usava i això va generar molts ingressos directes a Andorra Telecom (STA a l’època) i indirectes al turisme i al comerç”, explica.
El primer contracte signat per la companyia va ser el 1998 i “molt ràpidament ja era rellevant als comptes de l’operadora”, remarca el seu director. I és aquí on facilita un històric de la facturació que, per aquest concepte, s’ha anat fent any rere any. En aquests 25, fins al 2023, s’arriba a 551,39 milions d’euros.
En el gràfic, s’observa un progressiu increment des dels 1,86 cobrats el 1998. El salt arriba també amb la generalització de l’ús de dades d’internet. Ja el 2003 es van superar de llarg els 10 milions (12,84) i el 2008 es trenca la barrera dels 20 (21,51). El gran pic es va produir els exercicis 2016 i 2016, amb 43,6 i 49,77 milions respectivament. Des de llavors, la xifra ha anat a la baixa, però el 2023 encara va suposar uns ingressos de 19,85.
Nadal també analitza l’efecte de l’aparició d’internet, l’ús de la qual, recorda, “ha estat un factor gairebé imprescindible de la globalització”. Adverteix, però, que això està tenint efectes perversos en alguns àmbits: “Els cinemes estan patint molt per l’streaming que es consumeix, qualsevol botiga té per a competidor Amazon i les agències de viatge de tota la vida s’han d’enfrontar a Booking”. Aquests empresaris, remarca, “s’hauran d’exprimir el cervell per aportar un valor afegit al que aporta el món digital”.
“SITUACIÓ PRIVILEGIADA” D’ANDORRA
I un aspecte que, alerta, s’ha creat, és “l’escletxa digital”. És a dir, “quina part de la població es queda enrere” i, per tant, “en un món de segona”. Al seu entendre, “Andorra està en una situació privilegiada” per evitar aquesta situació, ja que “la connectivitat és de les millors del món a nivell de velocitat, tecnologia emprada, resiliència i capil·laritat (s’arriba amb fibra a tot arreu)”. Tot això “garanteix l’accés òptim a Internet per part de la població andorrana”. Al seu entendre, doncs, “els indicadors que toca millor són l’ús que fa la població d’internet i la facilitat dins del país per fer gestions”.
Nadal argumenta que ““Andorra està en una situació privilegiada” per evitar que l’escletxa digital afecti a una part important de la població, gràcies al fet que “la connectivitat és de les millors del món a nivell de velocitat, tecnologia emprada, resiliència i capil·laritat (s’arriba amb fibra a tot arreu)”
El director d’Andorra Telecom també alerta d’un altre “costat obscur” de la globalització. El fet que algunes empreses tenen massa poder -com ara Google, Apple o Amazon. En aquest sentit, posa un exemple: la possibilitat que alguns fabricants de telèfons puguin decidir unilateralment que els seus terminals no funcionen sota cobertura andorrana. “Ho pot fer tècnicament de manera ràpida i ningú hi pot fer res perquè és una empresa privada”, alerta.
Nadal també lamenta que la dimensió del país dificulta a vegades que algunes empreses facin les gestions o canvis perquè els seus serveis arribin al Principat. O, fins i tot, algunes no ho fan, com ara Blackberry fa uns anys. “És de vital importància treballar les bones relacions no només amb els altres països del món, sinó també amb les grans corporacions privades. La figura d ambaixador digital ja existeix en alguns països, i ve a ser un facilitador (o apropador del país als serveis que aquestes grans corporacions desenvolupen”, explica.
El màxim responsable de la companyia posa sobre la taula un darrer risc de la globalització: la ciberdelinqüència. “Ara tens milions de víctimes accessibles per internet usant el mateix tipus de servei”, avisa Nadal, que remarca la necessitat que “quan connectem l’ordinador, hauríem de pensar que som al barri més insegur de la ciutat més insegura del món perquè Internet no entén de geografies”.
El director d’Andorra Telecom avança que “la globalització no pararà” i indica que “per la mida del nostre país, haurem de vetllar per no quedar en el costat dolent de l’escletxa digital”. Això, apunta, podria passar “per manca d’infraestructures o tecnologia” i també pel fet que “el perill que correm és ser percebuts com un país rar, amb manca de seguretat jurídica, on no compensi a una gran corporació córrer el risc per tan pocs usuaris potencials d’oferir els seus serveis”. Nadal defensa que “hem de poder gaudir a Andorra dels continguts del futur, dels mitjans de pagament i cobrament que estableixin aquestes empreses”. Cal, indica, per poder “desenvolupar aplicacions” des del país i, per tant, “hem d’esforçar-nos a homogeneïtzar-nos, globalitzar-nos institucionalment amb el món que ens envolta per poder aprofitar la globalització”.