L’estudi ha estat elaborat, s’assegura des de l’entitat, per un “tercer independent”. En concret, el departament de Regulació i Governance del sector financer de KPMG Madrid. En ell s’analitza “el paper essencial” del sector financer en l’economia andorrana. I una de les principals conclusions és que suposa un pes del 19%, sumant tant l’aportació directa -els diners generats pels tres bancs- com la indirecta.
L’estudi, que signa KPMG, assegura que el sector aporta el 19% del Valor Afegit Brut de tot el país al mateix temps que genera de forma directa el 4,5% dels assalariats
Segons s’ha indicat en un comunicat de premsa, el Valor Afegit Brut (VAB) del sector va ser de 357 milions d’euros l’any 2021. KPMG, a més, ha estimat l’efecte multiplicador del sector financer i apunta que, per cada euro de VAB generat se’n creen 0,3 més a la resta d’àmbits econòmics. També es posa en relleu que el VAB mitjà per treballador és tres vegades superior al global de tota Andorra.
Des de la patronal bancària es treu pit pel fet que “s’impulsen sectors productius i estratègics del país amb operacions de finançament”. Aquestes, a 31 de desembre del 2022, sumaven 4.877 milions d’euros. A la vegada, es defensa que es genera “ocupació qualificada i permanent”. Així, representa el 4,5% del total d’assalariats, mentre que la seva aportació a la massa salarial total ascendeix al 10%, durant els últims 5 anys analitzats. Al mateix temps, segons KPMG, es generen un total de 1.544 llocs de treball indirectes, assolint el 7,8% del total a Andorra.
El sector també es reivindica com un dels que més aporta a l’hora de pagar impostos. Les tres entitats suposen el 2% del PIB andorrà en els tributs recaptats, tant a nivell del Govern com dels comuns. Els pagats els darrers 5 anys han estat de 90 milions d’euros i això suposa una mitjana del 17,8% del total d’ingressos per fiscalitat directa de l’executiu.
Així, pel que fa a la tributació directa, el 2022 es van abonar 17,16 milions d’euros. La xifra, s’admet, suposa una caiguda en comparació als gairebé 23 que es van abonar per l’exercici 2021. Aquesta davallada, sumada a la força amb què s’han desenvolupat altres sectors suposa que el pes total sobre aquesta tributació hagi passat del 20% el 2021 a només un 11%, la dada més baixa dels darrers anys, el 2022.
L’estudi, no s’amaga, s’ha encarregat per posar en relleu la importància del sector financer per a l’economia andorrana. “Continua i volem continuar sent un dels motors del país, per sostenir els projectes de caràcter públic i estratègic, acompanyar a les empreses i famílies en els desafiaments que afronta la societat com són la transformació verda i digital de l’economia, continuar participant amb les finances públiques entre altres”, ha destacat la directora general d’Andorra Banking, Esther Puigcercós. De fet, aprofita aquest argument per fer una altra demanda o, segons es vulgui veure, una advertència: “És d’interès disposar de les condicions perquè el sector financer pugui continuar aportant aquesta contribució al país, especialment rellevant en el marc de l’Acord d’Associació”.
PAPER CLAU EN LA DIGITALITZACIÓ
El resum de l’estudi que s’ha donat a conèixer aquest dimecres també posa el focus en l’aposta que, s’assegura, el sector ha fet per la digitalització. Una dada que es destaca és el fet que, cada cop més, es gestionen més pagaments de forma telemàtica. És a dir, amb TPV. Fins a 1.500 milions d’euros durant el 2022, segons s’assegura. D’aquests, un 10% ja es va fer amb “TPVs virtuals”, fet que “confirma un camí cap el comerç en línia i a distància des d’Andorra”.
Comentaris (12)