Dubtes sobre si el Govern i altres administracions estan respectant la llei electoral en matèria de publicitat

La normativa deixa clar que des de la convocatòria electoral i fins després de les votacions les institucions no poden inserir ni difondre anuncis

-
Diverses formacions polítiques estan analitzant si a aquestes alçades de la campanya electoral és convenient presentar una queixa a la junta electoral perquè ordeni al Govern i a altres administracions públiques, especialment algun comú, que cessin en la difusió de publicitat institucional. Més que la rellevància que pugui tenir en el desenvolupament del procés electoral, el que es reclama és que les institucions siguin les primeres que facin un escrupolós compliment de la legislació.

L’article 31.6 de la legislació reguladora del procés electoral estableix que “queda prohibida la inserció o la difusió en qualsevol mitjà de comunicació d’anuncis i publicitat pagats amb fons públics per a finalitats institucionals, des de la convocatòria electoral fins la finalització de les votacions”. Les diverses fonts consultades han assegurat que “és evident” que aquest precepte no s’està complint. El Govern -però també alguna corporació parroquial, com la d’Encamp- tenen en marxa campanyes publicitàries que remarquen iniciatives que estan duent a terme.

Aquesta setmana mateixa s’ha començat a remarcar que ja es pot realitzar la declaració de l’IRPF. Les fonts consultades han explicat que sembla evident que una campanya publicitària com aquesta no ha de tenir cap rellevància electoral, però han remarcat què diu la legislació i, alhora, han posat de relleu, per exemple, que l’IRPF es pot declarar fins a final del setembre. Per tant “no vindrà d’una setmana”. Hi hauria altres campanyes que sí poden tenir més ‘connotació electoral’ com una referent a qüestions d’accessibilitat i d’altres relatives a famílies d’acollida.



Els formats en què es difon o s’insereix la publicitat són molt amplis. Des de la tradicional premsa de paper a bàners en publicacions digitals o insercions directes del Govern en xarxes socials com pot ser, per exemple, Instagram o Facebook. Les fonts consultades no han pogut aclarir ni si ja s’ha interposat alguna queixa a la junta electoral o si en les properes hores o dies s’elevarà aquesta anomalia a l’organisme de control del procés d’eleccions.