La recentment creada Diversand, associació que vol defensar els drets del col·lectiu LGBTIQ al país, vol donar una especial importància a conscienciar amb relació a la situació dels transsexuals. L’entitat considera que, amb aquestes persones, encara hi ha molt camí a recórrer per aconseguir una plena integració a la societat. Volen incidir, especialment, en l’àmbit educatiu i també en el sanitari, com ara amb la cobertura per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) de les operacions de canvi de sexe.
Així ho explica Rocio Soler, presidenta de l’associació, que coneix de primera mà les dificultats que poden viure les persones d’aquest col·lectiu, especialment els nens i adolescents. La seva filla, de tot just sis anys, fa dos que va fer el trànsit. “Vam ser la primera família a posar el tema sobre la taula al país”, explica, lamentant que “la gent moltes vegades no sap que fer i a vegades marxa perquè troba moltes dificultats a les escoles perquè no es permet el trànsit i que la nena s’identifiqui amb el seu nom o vesteixi com vol”. Per això, i davant un “tema molt complex” han volgut “traslladar aquesta necessitat a Govern”. De fet, assegura que “a Crisalis, una associació de pares amb menors transsexuals de Catalunya i hi ha molts d’Andorra que contacten amb ells”.
L’entitat admet que, ara mateix, no tenen un recompte de quantes persones transsexuals poden haver-hi a Andorra. “Nosaltres coneixem quatre famílies, però tenim la sensació que hi ha més”, indica, per alertar a més de situacions en què des dels mateixos pares “es reprimeixi” i “els nens, que al final són vulnerables i el que volen és que els estimin, ho accepten”, fet que fa que “en molts cops es faci el trànsit ja d’adult”. El que cal tenir clar, avisa, és que “el col·lectiu té moltes més dificultats que els gais o les lesbianes” perquè “hi ha molts més prejudicis”.
Soler considera clau abordar la situació amb especial importància de “l’educació i la formació”, ja que “parlem de com està ordenat el sexe a la societat; la identitat sexual, que és un sentiment, es configura entre els 2 i els 4 anys”. Per això, es pregunta “com pot ser, llavors, que te l’assignin abans de néixer”. Així, posa en relleu que, fa uns mesos, “vam fer una formació a treballadors socials i molts dels missatges eren que ara ells sabien que no tenien ni idea”.
La presidenta de Diversand posa en relleu que, en el seu cas, a l’escola andorrana “hem trobat comprensió, molta, encara que no tenien la informació i que “sempre ens han dit que respectarien la nena i que l’important era que fos feliç”. Admet, però, que hi ha certa por de cara al futur. “Els nens petits no tenen perjudicis i ho han acceptat molt bé; ens han donat una lliçó, però les persones creixen i van adquirint prejudicis i amb la pressió social...”, apunta. Per això “creiem que l’educació és bàsica; si eduquem des de petits, aquests nens quan siguin grans seran respectuoses amb la diversitat”.
Des de l’entitat es defensa que “s’ha de fer formació als docents, arribar a què entenguin nous conceptes socials”, ja que “el sistema educatiu encara és molt binari, molt classificat en home-dona, com la societat”. Per tant, “s’ha de deconstruir una mica, entendre que hi ha altres coses que no pas home-dona”. Així, al seu entendre “s’ha de formar molts professionals” i cal que aquesta diversitat estigui “més impregnada en el currículum acadèmic”. Un exemple el posa amb el fet que, tot i que es fan tallers d’educació afectivo-sexual, aquests “s’han d’actualitzar; no poden ser només per prevenció de malalties i embarassos sinó també ensenyar que a la realitat hi ha més coses”.
Una altra petició que es defensarà és la cobertura per part de la CASS de les operacions de canvi de sexe. Soler aclareix que “hi ha persones que decideixen fer-la i altres no” i remarca que “si es necessita, hauria d’estar inclòs”, ja que “hem d’entendre el procés identitari i el camí tanb dur que fan”. Sobre aquest punt, a més, recorda que “a Catalunya ara es fa a l’hospital Clínic i hi ha una llista d’espera llarga” així com centres privats.
“Ha d’estar l’opció que, si no tens recursos, estigui contemplat per la CASS” afirma. Una possibilitat, indica, seria arribar a convenis amb el mateix Clínic o amb altres centres públics com ara Bellvitge o Can Ruti que treballen per oferir aquestes intervencions en un termini breu de temps. Més enllà d’això, la presidenta de Diversand vol posar en relleu que “és molt més necessari la formació i l’educació” perquè “si la societat dona l’acceptació que necessita la persona, potser no ha d’operar-se”.
Un altre punt on l’entitat també considera necessari incidir és el mercat laboral. I és que afirmen que per a una persona transsexual “és més complicat” i “hi ha llocs on et rebutgen” i pot passar que “trobis feina però que no sigui la que t’agrada”. Per això, alerten, “hi ha molta gent que marxa perquè això és molt petit i, per quedar-te, has de ser molt fort”.
Comentaris