El col·lectiu LGBTIQ del país torna a tenir una associació que els representi i lluiti pels seus drets. Aquest és un dels objectius de Diversand, una entitat nascuda arran de la celebració al país per primer cop d’una marxa de l’orgull el passat mes de juny. Els seus impulsors es marquen com a fites visualitzar la diversitat així com treballar per fomentar l’educació en la tolerància i el respecte cap a ella.
Així ho explica la seva presidenta, Rocio Soler. Diversand neix gràcies, en gran part a la bona acollida de la Pride. Ja llavors, el desig amb aquesta iniciativa era “donar visibilitat al col·lectiu i posar en contacte a la gent”. Des de llavors, s’ha treballat i ara ja es té una junta configurada que compta amb el suport d’entre 25 i 30 persones. Tot un èxit, apunta Soler, tenint en compte que, per ara, s’ha fet una difusió molt reduïda del projecte.
“La idea que tenim és visualitzar la diversitat que hi ha i fer pressió perquè les administracions tinguin sensibilitat pel col·lectiu”, comenta la presidenta de l’associació, que considera necessari poder “desenvolupar una sèrie de drets i de lleis perquè siguin una realitat”. Entre els objectius de l’entitat hi ha la col·laboració amb Govern i comuns per impulsar mesures que afavoreixin la gent LGBTIQ i, sobretot, “treballar en l’educació per acceptar aquesta diversitat”.
Soler admet que hi ha una part del col·lectiu –principalment gais i lesbianes- que han viscut un notable avenç en els seus drets, però alerta que hi ha una altra per a qui encara queda “molt camí a recórrer”. És el cas, especialment, de les persones transgènere, ja que encara hi ha “tabús que volem trencar”. Així, ha afirmat que, en aquest àmbit, “està tot per fer”.
Des de l’entitat, es defensa que “cal una educació afectivo-sexual a les escoles que ho contempli; allà també s’ha de fer aquest pas endavant”. Soler és conscient que, en aquest àmbit, “tot va lent” però es mostra “confiada” a poder fer avenços significatius perquè “igual que s’ha fet amb els gais i les lesbianes, s’ha de fer amb altres parts del col·lectiu”. En el fons, “són drets humans i no estem demanant res de l’altre món”.