L’arrestat, segons algunes fonts, formaria part del servei de seguretat de l’empresari veneçolà detingut en el seu país Diego Salazar, que també havia estat client de BPA. A Veneçuela se sospitaria que l’ara detingut, aprofitant els contactes que tenia com a expolicia, aconseguia favors per als empresaris per als quals treballava. En tot cas, però, la detenció no respon a cap demanda veneçolana si no a la sol·licitud dictada per Mingorance, que poc abans de fer el salt de la Batllia al Tribunal de Corts va emetre una dotzena llarga d’alertes vermelles, totes en relació a ciutadans veneçolans als quals no s’havia pogut prendre declaració, amb un clar rerefons de voler donar rebombori al cas.
Segons diverses fonts, l’eventual paper desenvolupat per l’ara detingut i la suposada responsabilitat que pugui tenir és ínfima. I el fet de mobilitzar autoritats internacionals de diversos països seria del tot desproporcionat. Mai no s’ha intentat localitzar, segons les fonts, els sol·licitats via Interpol per canals ordinaris. L’expolicia veneçolà hauria estat detingut a la ciutat de Tunja, la capital del departament de Boyacá.
L’alerta de la presència del reclamat per Andorra l’hauria llançat el departament de Migració de l’administració colombiana . L’arrest l’hauria dut a terme la policia metropolitana de Tunja que hauria posat el ciutadà veneçolà Leonardo Díaz a disposició de la Fiscalia general de la nació (colombiana), que serà l’encarregat de tramitar el procés d’extradició si tira endavant.