Una vegada resolta la recusació, és a dir, un cop els magistrats jutjadors del ‘cas BPA’ han estat avalats per la instància superior, tot fa pensar que la represa del judici s’assenyalarà per als propers dies. Probablement per a dilluns. En qualsevol cas, el Tribunal de Corts ha convocat per aquest dimecres, privadament, totes les parts implicades en la vista oral. I tot fa pensar que en el transcurs de la convocatòria es comunicarà la nova data per reprendre, per segon cop, el judici. La resolució que desestima la recusació, un aute, va ser dictat ahir i notificat avui. Fins i tot i de manera inaudita, en el mateix moment que es comunicava la decisió als interessats es ‘penjava’ el veredicte a la pàgina electrònica del Consell Superior de la Justícia.
Entre altres coses, els promotors denunciaven que els jutges no garanteixen la imparcialitat i que el president del tribunal jutjador té enemistat amb el seu advocat
Els quatre processats, segons es desprèn ara de l’aute del qual ha estat ponent Yves Picod, van promoure dues accions diferents. Una demanda urgent i preferent el 13 de setembre que ha estat inadmesa a tràmit pel batlle David Moynat i la demanda pròpiament de recusació formulada l’endemà i que, en essència, segons l’aute notificat aquest dimarts sol·licitava que els magistrats fossin apartats del cas “per haver estat demandats en data prèvia a la presentació de l’escrit de recusació, en el procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució; per vulneració del dret a la defensa; per manca d’imparcialitat, en haver realitzat actes d’instrucció; i per manca de llibertat d’expressió del lletrat recusant i enemistat manifesta amb el president del tribunal”.
La sala penal del TS recorda en un parell de considerants del seu aute que “la demanda de recusació ha de manifestar-se de seguida, de manera immeditada, quan la part afectada tingui coneixement de l’existència de la causa en què es fonamenta”. I remarca que això és així per evitar maniobres dilatòries de les parts i, alhora, per tallar possibles intents de bloquejar la Justícia del Principat, circumstància que l’aute en cap cas diu que hagi passat en aquesta ocasió. Ara, sí recorda que de Tribunal de Corts només n’hi ha un i recusar-ne tots els magistrats és un mal de cap important.
El Tribunal de Corts ha convocat totes les parts immerses en la vista oral que s’ha intentat posar en marxa dos cops, suposadament, per anunciar una nova data de reinici
Els magistrats del Superior recorden que l’incident que va protagonitzar el magistrat Pijuan amb l’advocat defensor dels demandants va ser al gener, és a dir, fa més de vuit mesos. I que els actes que els processats consideren que són d’investigació també fa un parell de mesos que es van dur a terme. A més, el tribunal entén que els magistrats no pretenien en cap cas dur a terme activitat instructora -que és incompatible amb la jutjadora- i que, de fet, no la van fer, malgrat que en altres jurisdiccions diferents a l’andorrana, com haurien remarcat els processats, el mateix procediment fet pels jutges del Tribunal de Corts seria considerat, efectivament, elements d’investigació.
L’aute posa de rellevància que la demanda urgent i preferent que també qüestionava directament l’actuació dels magistrats en el moment de recopilar informació per poder travar els comptes dels processats per assegurar el pagament d’una futura multa no pot anar directament contra els jutges i que, a més, s’assenyala, el batlle de guàrdia no l’ha admès a tràmit. En cap moment tenen en compte els integrants de la sala penal del Tribunal Superior si dita inadmissió ha estat recorreguda o no ho ha estat.
No sembla que els jutges vulguin esperar a que es resolguin els recursos que s’interposin contra l’aute notificat avui o contra altres decisions també incloses en la recusació
Sobre l’incident hagut durant algunes de les jornades de vista oral del mes de gener entre el magistrat president i l’advocat, l’aute manté que “no és inhabitual davant les jurisdiccions, i que s’ha de considerar en el seu context, no tenint cap tipus d’incidència en el present cas pel que fa al correcte funcionament de la justícia. Per conseqüència, de fet i lògicament, en el cas d’autes, l’incident no va donar lloc a conseqüències ni davant el Consell superior de Justícia ni davant la Justícia penal”. És a dir, el magistrat va mostrar la seva disposició de querellar-se contra el lletrat però realment no ho va fer.
Per tot plegat, la petició perquè s’aparti de la causa els tres magistrats jutjadors “no és admissible per ésser extemporània i, subsidiàriament, perquè no es reuneixen els requisits” que estableix la legislació. La decisió de la sala penal del TS obre aparentment la porta a la represa del judici. Quan el president del Tribunal de Corts va assegurar que el judici s’ajornava fins a “nova ordre”, en tot cas no va dir de quines instàncies s’esperaria la resolució. Perquè malgrat que l’aute en qüestió no contempli explícitament la possibilitat de ser recorregut, és evident que la normativa pretén els mecanismes per portar el cas davant el Tribunal Constitucional.