Espot ha reconegut que “hem de teixir consensos amplis”. La negociació per l’acord d’associació amb Europa esdevé clau i, per tant, també pot ser clau la posició de la formació que té Josep Pintat de cap de cartell i que tot deixant clar que el Principat necessita “estabilitat” ha assegurat que “actuarem amb responsabilitat”. A partir d’aquest dilluns s’albiren múltiples contactes. Els demòcrates han acabat la jornada electoral amb una dissimulada sensació agredolça. El 35% dels vots en la circumscripció nacional els atorga cinc escons com havien tingut els darrers quatre anys des d’aquesta via. Però només n’obtenen sis procedents del territori. El canvi notable és la pèrdua de dues parròquies. Les dues més grans, circumstància que el futur cap de l’oposició, a priori, Pere López, ha deixat remarcat en les seves intervencions, igual com ha fet el candidat de ‘d’Acord’, la coalició social-liberal, a la capital, Joaquim Miró.
El successor de Martí mira cap a la Massana i especialment cap a Sant Julià per mirar de conformar una majoria que li permeti governar
A més a més, Xavier Espot i el seu equip no en tenen prou pactant amb Ciutadans Compromesos (CC), amb qui, qui més qui menys, feia una gran sintonia amb els taronges. El més rellevant per als demòcrates, tal i com ha destacat el seu líder, és que “no només hem guanyat les eleccions sinó que, a més a més, difícilment es pot conformar una majoria que no passi per DA, i aquesta també és una molt bona notícia”. Després de fer oficials els resultats tal i com l’obliga la llei, el cap de Govern en funcions, Toni Martí, s’ha congratulat que no hagi accedit a la cambra parlamentària cap euro-escèptic, com ha dit textualment en clara referència al fet que Eusebi Nomen i Andorra Sobirana s’hagin quedat sense representació.
No és l’única formació, de les set que concorrien a les eleccions, que es queden fora del Consell General. Tampoc no hi entren els històrics progressistes aquest cop representats per Josep Roig i queda molt lluny de qualsevol possibilitat d’accedir a Casa de la Vall el projecte unipersonal d’Alfons Clavera, que ni tan sols ha arribat a l’1% dels sufragis, que han estat més voluminosos que mai. I és que després de tres eleccions en franca davallada de la participació, en aquesta ocasió ha remuntat. De forma global, hi ha hagut un increment del 2,7%, amb un ascens encara més notable i clau per a la victòria de ‘d’Acord’ a la capital i Escaldes.
Si Espot es mostrava “raonablement satisfet” una vegada ja se sabien els resultats complets i, per tant, que DA es quedava amb onze consellers, l’alegria era molt més visible tant a les seus de terceravia com de Liberals. I, sobretot, al Partit Socialdemòcrata. De fet, i més enllà d’Espot com a líder de la força amb més representació parlamentària i que té, per tant, l’obligació d’intentar governar, els clars triomfadors de la nit han estat el triangle format per Pere López, Rosa Gili i Joaquim Miró. I el projecte format juntament amb liberals de ‘d’Acord’, que tothom, simpatitzants i adversaris, reconeixien que ha funcionat atès que ha estat molt a prop de passar al davant dels demòcrates a Encamp i ha fet un molt bon resultat a Ordino. I a Sant Julià ha quedat al davant de DA, última força parroquial.
A 803 vots dels taronges
El cap de llista socialdemòcrata, Pere López, ha remarcat que “som la força que més ha crescut” tant en percentatges com en consellers a la circumscripció nacional (30,62% dels vots, a 803 dels 6.248 obtinguts per DA) i “hem aconseguit guanyar les dues parròquies més poblades”, amb la qual cosa “segurament això obre un ampli debat sobre el sistema electoral”. “És evident que som la segona força política amb diferència”. López dóna per fet que haurà de liderar l’oposició. Però davant una majoria menys sòlida i amb més força a la minoria. “És ell qui ha de moure fitxa”, assegura el líder socialdemòcrata respecte de Xavier Espot, que ha de veure “quin govern pot arribar a composar”.
Pere López i Jordi Gallardo celebren els resultats però tots dos donen per fet, almenys d’entrada, que seran en una oposició més ferma i clau que la dels darrers anys
D’entrada, també Jordi Gallardo se situa a l’oposició. El cap de cartell liberal també ha destacat el fet d’haver incrementat el nombre de consellers respecte dels que ara disposava a la cambra i ha ressaltat el triomf de ‘d’Acord’ a les dues parròquies més grans del país. Per a Gallardo, un element important és que “s’ha trencat la majoria, que es necessitava trencar” i amb els resultats d’aquest diumenge s’ha fet “un primer pas d’un camí llarg però que arribarà a bon port”. El líder de Liberals ha parlat obertament de fer “una oposició constructiva” mentre que altres membres de la seva formació asseguraven ser conscients que demòcrates no els trucarà a ells en primer lloc però que no és del tot descartable que segons vagin les converses, hi pugui haver alguna trucada. Liberals tenen els quatre consellers generals que a DA li fan falta per poder governar.
D’aliances i altres consideracions
Espot no s’ha tancat cap porta. “Hem de teixir consensos amplis”, ha dit el candidat a cap de Govern i, ara per ara, el polític amb més possibilitats de ser el substitut de Toni Martí en la prefectura de l’Estat. “S’albiren diferents possibilitats”, ha remarcat. Ha deixat clar que la formació ha patit un cert desgast, que ha demanat no magnificar, i sí que ha assegurat haver entès el missatge de la ciutadania que li demana “encarar” pactes i aliances. Amb Ciutadans Compromesos (CC) no en té prou per molt que com ha recordat el conseller electe i cap de llista de la formació massanenca, Carles Naudi, “la política també és negociar” i espera la trucada del vencedor mentre la fins ara plataforma engegarà en els propers dies els passos pertinents per esdevenir partit polític d’àmbit parroquial.
D’aquí que sigui crucial, potser, el paper de Josep Pintat i terceravia amb els seus quatre parlamentaris sorgits, a parts iguals, de la territorial laurediana i de la circumscripció nacional. Pintat, una vegada tancats els escrutinis, ha afirmat que “els ciutadans han elegit estabilitat, tranquil·litat”, uns valors que assegura que caracteritzen terceravia, una força que “està a Andorra i ha vingut per quedar-se”. No ha volgut referir-se a pactes, a aliances. “Demà serà un altre dia”, ha vingut a dir abans de deixar clar que “actuarem amb responsabilitat” i de reiterar que “estabilitat” i “diàleg” són alguns dels seus signes d’identitat, igual com Espot ha remarcat que es caracteritza, personalment, per un “tarannà de consens, transversal” sense prioritzar ni uns ni altres i oferint “mà estesa” a tothom.
Els històrics progressistes d’SDP queden fora de l’arc parlamentari, que pràcticament no han ensumat Eusebi Nomen ni menys encara Alfons Clavera
Aquells que de ben segur no tindran res per oferir seran les tres formacions que s’han quedat fora de l’arc parlamentari. La galleda d’aigua freda ha estat principalment per als progressistes de Socialdemocràcia i Progrés (SDP). El seu candidat, Josep Roig, igual com durant diverses fases de la nit ha manifestat el president del partit, Jaume Bartumeu, ha parlat de “resultat decebedor” del qual “caldrà prendre’n bona nota”. Roig i altres membres del seu partit han lamentat l’escenari polaritzat que queda i tot i mostrar-se satisfet perquè “la feina s’ha fet ben feta” i SDP ha estat coherent alhora d’explicar el seu projecte, no haurien sabut jugar prou amb l’estratègia electoral.
Pitjor ha encaixat els resultats Eusebi Nomen. Andorra Sobirana ha quedat lluny de l’escó en la circumscripció nacional i més lluny encara de poder fer res de bo a Canillo, l’única parròquia on tenia llista territorial. Nomen ha declinat no pas de bones maneres fer cap valoració -a última hora acabaria celebrant la pèrdua de la majoria demòcrata- mentre que el candidat canillenc, Ricard Riba, anunciava a través de les xarxes socials que es pren un temps de desconnexió i retirada malgrat que d’alguna manera o altra no deixarà de fer política. Més lluny que Nomen del Consell encara hi ha quedat Alfons Clavera i Units pel Progrés (UPA). Encara no amb l’1% dels vots emesos, Clavera ha lamentat haver arribat massa tard a l’arena política i no ha volgut pas assegurar que UPA tingui continuïtat més enllà d’aquesta contesa electoral.